Viatge llampec del Papa a Trieste en mig de les seves ‘vacances’, per tancar la 50a Setmana Social dels catòlics italians. Francesc va arribar a la capital juliana una mica abans de l’hora prevista, i va ser rebut pel cardenal Zuppi. “Els catòlics a Itàlia no volen ser un lobby, i mai es tornaran partidistes, perquè l’únic bàndol que defensen és el de la persona”, va assenyalar en la seva presentació el purpurat, un dels homes de confiança de Bergoglio.
La democràcia i el seu cor van ser els eixos de treball d’aquesta setmana social, i així ho va voler reivindicar Francesc en el seu discurs als participants en l’esdeveniment. “Sigueu artesans de la democràcia i testimonis contagiosos de la participació”, va culminar el Papa, després d’escoltar els ponents, que reivindicaven Fratelli Tutti com a full de ruta, també, per a la participació política ‘en cristià’.
Després de fer un repàs de les “Setmanes” i el seu lligam amb la història d’Itàlia, Francesc va reivindicar “una Església sensible als canvis de la societat i compromesa a contribuir al bé comú”. Recordant el fundador d’aquestes trobades, el beat Giuseppe Toniolo, el Papa va advertir que “la democràcia no gaudeix de bona salut en el món actual. Això ens interessa i ens preocupa, perquè està en joc el bé de l’home, i res del que és humà ens pot ser aliè”.
El Papa va subratllar que “així com la crisi de la democràcia és transversal a les diferents realitats i nacions, de la mateixa manera l’actitud de responsabilitat davant les transformacions socials és una crida dirigida a tots els cristians, arreu del món on es trobin vivint i treballant”.
Una missió que té com a base el cor. A partir d’aquesta imatge, Francesc va proposar dues reflexions. “En la primera, podem imaginar la crisi de la democràcia com un cor ferit“, assenyalant que “el que limita la participació està davant dels nostres ulls”.
“Si la corrupció i la il·legalitat mostren un cor ‘ferit’, les diverses formes d’exclusió social també ens han de preocupar. Sempre que es margina algú, tot el cos social pateix”, va denunciar el Papa, subratllant com “la cultura del descart dibuixa una ciutat on no hi ha lloc per als pobres, els no nascuts, els fràgils, els malalts, els nens, les dones, els joves”, i “el poder es torna autoreferencial, incapaç d’escoltar i servir les persones“.
Recordant a Aldo Moro, líder de Democràcia Cristiana assassinat l’any 1978, Francesc va insistir que “la democràcia no coincideix simplement amb el vot del poble, sinó que exigeix que es creïn les condicions perquè tots puguin expressar-se i participar”. I la participació “no s’improvisa: s’aprèn de nen, de jove, i cal ‘entrenar-la’, fins i tot en un sentit crític respecte a les temptacions ideològiques i populistes“. D’aquí la necessitat de reconèixer la contribució del cristianisme a les societats democràtiques, des dels principis de solidaritat i subsidiarietat.
“La democràcia exigeix sempre passar del partidisme a la participació, de “l’ovació al diàleg”, va afegir Bergoglio, qui va recalcar que “mentre el nostre sistema socioeconòmic continuï produint una víctima i hi hagi un descartat, no es podrà celebrar la festa de la fraternitat universal. Una societat humana i fraterna és capaç de treballar perquè, de manera eficaç i estable, tots estiguin acompanyats en el camí de la seva vida, no només per cobrir les seves necessitats bàsiques, sinó perquè puguin donar el millor de si mateixos, encara que el seu rendiment no sigui el millor, encara que vagin a poc a poc, encara que la seva eficàcia no sigui gran”.
“Tothom ha de sentir-se part d’un projecte comunitari; ningú no ha de sentir-se inútil“, va clamar Francesc, denunciant certes formes d’assistencialisme, i com “la indiferència és un càncer per a la democràcia”.
La segona reflexió del Papa va girar al voltant del cor guarit, reclamant “exercitar la creativitat”. “Si mirem al nostre voltant, veiem molts signes de l’acció de l’Esperit Sant en la vida de les famílies i de les comunitats. Fins i tot en els camps de l’economia, la tecnologia, la política, la societat”, va subratllar, recordant exemples de solidaritat en empresaris i treballadors. “Pensem en aquells que han donat cabuda en una empresa a persones amb discapacitat; en treballadors que han renunciat a un dels seus drets per evitar l’acomiadament d’altres; en les comunitats d’energies renovables que promouen l’ecologia integral, fent-se càrrec també de les famílies en situació de pobresa energètica; en els administradors que fomenten la natalitat, l’ocupació, l’escola, els serveis educatius, l’habitatge accessible, la mobilitat per a tothom i la integració dels migrants”.
I és que, va afegir Bergoglio, “la fraternitat fa florir les relacions socials i, d’altra banda, la cura dels altres exigeix el valor de considerar-se com un poble”. “Malauradament, aquesta categoria —’el poble’— s’interpreta sovint malament, i ‘podria conduir a l’eliminació de la mateixa paraula ‘democràcia’ (‘govern del poble’)”, va advertir. “Però el terme ‘poble’ és necessari”. “Una democràcia amb el cor guarit continua cultivant somnis per al futur, aposta per les persones, exigeix la implicació personal i comunitària”. Somiar el futur. “No tingueu por d’això”.
“No ens deixem enganyar per les solucions fàcils. Comprometem-nos, en canvi, amb el bé comú. No manipulem la paraula democràcia ni la deformem amb títols buits capaços de justificar qualsevol acció. La democràcia no és una caixa buida, sinó que està lligada als valors de la persona, la fraternitat i l’ecologia integral”, va insistir Francesc.
Com a catòlics, va culminar, “no podem conformar-nos amb una fe marginal, o privada“. Això significa “no exigir ser escoltats, com, sobretot, tenir el coratge de plantejar propostes de justícia i de pau en el debat públic. Tenim alguna cosa a dir, però no per defensar privilegis. Hem de ser una veu que denuncia i proposa en una societat sovint sense veu i en la qual massa persones no tenen veu”, va recalcar.
Una forma de caritat, que “permet a la política estar a l’altura de les seves responsabilitats i allunyar-se de les polaritzacions, que empobreixen i no ajuden a comprendre i afrontar els desafiaments”. Així, “tota la comunitat cristiana està cridada a aquesta caritat política, en la distinció de ministeris i carismes. Formem-nos en aquest amor, per fer-lo circular en un món mancat de passió cívica. Aprenguem més i millor a caminar junts com a poble de Déu, a ser llevat de participació enmig del poble del qual formem part”. Així ha de ser un polític, que “ha de tenir el sentit del poble. Si un polític no té el sentit del poble, li falta el principal”, va improvisar, entre els aplaudiments dels participants.
Reivindicant Giorgio La Pira, que va idear un sistema de ponts per al diàleg polític, el Papa va preguntar: “Per què no rellançar, donar suport i multiplicar els esforços per a una formació social i política que parteixi dels joves?, per què no compartir la riquesa de la doctrina social de l’Església?” I va demanar fer-ho possible: “Podem oferir llocs de debat i diàleg i fomentar sinergies per al bé comú. Si el procés sinodal ens ha format en el discerniment comunitari, que l’horitzó del Jubileu ens vegi actius, pelegrins de l’esperança, per a la Itàlia del demà. Com a deixebles del Ressuscitat, no deixem mai d’alimentar la confiança, segurs que el temps és superior a l’espai i que iniciar processos és més savi que ocupar espais. Aquest és el paper de l’Església: implicar en l’esperança, perquè sense ella s’administra el present, però no es construeix el futur“.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.
