“Aquest matí, he rebut dues delegacions: una formada per israelians que tenen familiars segrestats a Gaza, i una altra de palestins que tenen parents empresonats a Israel“. Es tracta de l’anunci que ha fet aquest dimecres el papa Francesc un cop acabada l’audiència general, davant d’una multitud de persones que l’esperaven a la plaça de Sant Pere del Vaticà. S’ha referit a la seva reunió amb tots dos grups de persones per assenyalar que, com ha lamentat el Papa, “pateixen molt, tant uns com els altres, per una guerra [la de Terra Santa] que ja no és guerra, sinó terrorisme“.
Una experiència compartida pel pontífex que l’ha animat, a continuació, a demanar als fidels presents a “anar endavant i resar per la pau“, i a demanar al Senyor que “fiqui mà allà [a Terra Santa] perquè ens ajudi a resoldre-hi els problemes”. Tampoc ha volgut oblidar-se, tal com fa setmana rere setmana, de la “martiritzada Ucraïna” i de tantes parts del món que són escenari de guerres constants.
Catequesi
Estimats germans i germanes!
Després d’haver vist, alhora passada, que l’anunci cristià és alegria, aturem-nos avui en un segon aspecte: és per a tothom, l’anunci cristià és alegria per a tothom. Quan trobem veritablement el Senyor Jesús, l’estupor d’aquesta trobada impregna la nostra vida i demana que ens portem més enllà de nosaltres. Ell desitja això, que el seu Evangeli sigui per a tothom. En ell, de fet, hi ha un “poder humanitzador”, una plenitud de vida que està destinada a tot home ia tota dona, perquè Crist ha nascut, mort i ressuscitat per tothom. Per tothom, ningú exclòs.
A Evangelii gaudium es llegeix: «Tothom té el dret de rebre l’Evangeli. Els cristians tenen el deure anunciar-ho sense excloure ningú, no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una alegria, assenyala un horitzó bell, ofereix un banquet desitjable. L’Església no creix per proselitisme sinó “per atracció”» (n. 14). Germans, germanes, sentim-nos al servei de la destinació universal de l’Evangeli, és per a tots; i distingim-nos per la capacitat de sortir de nosaltres mateixos – un anunci per ser veritable anunci ha de sortir del propi egoisme – i tenir també la capacitat de superar tot confí. Els cristians es troben a l’atri més que a la sagristia, i van per «les places i carrers de la ciutat» (Lc 14,21). Han de ser oberts i expansius, els cristians han de ser “extrovertits”, i aquest caràcter seu prové de Jesús, que ha fet de la seva presència al món un camí continu, dirigit a assolir a tots, fins i tot aprenent de certes trobades seves.
En aquest sentit, l’Evangeli narra la trobada sorprenent de Jesús amb una dona estrangera, una cananea que li suplica que guareixi la filla malalta (cf. Mt 15,21-28). Jesús es nega, dient que ha estat enviat només «a les ovelles perdudes de la casa d’Israel» i que «no està bé prendre el pa dels fills i fer-lo fora als gossets» (vv. 24.26). Però la dona, amb la insistència típica dels senzills, replica que també «els gossets mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos» (v. 27). Jesús es va quedar impressionat i li diu: «Dona, gran és la teva fe; que et passi com vols» (v. 28). Aquesta trobada amb aquesta dona té una cosa única. No només algú fa canviar d’idea Jesús, i és una dona, estrangera i pagana; sinó que el Senyor mateix troba confirmació al fet que la seva predicació no ha de limitar-se al poble a què pertany, sinó obrir-se a tothom.
La Bíblia ens mostra que quan Déu crida una persona i fa un pacte amb alguns el criteri sempre és aquest: tria algun per assolir altres, aquest és el criteri de Déu, de la crida de Déu. Tots els amics del Senyor han experimentat la bellesa, però també la responsabilitat i el pes de ser “elegits” per Ell. I tots han sentit el desànim davant les pròpies debilitats o la pèrdua de les seves seguretats. Però la temptació potser més gran és la de considerar la trucada rebuda com un privilegi, si us plau no, la trucada no és un privilegi, mai. Nosaltres no podem dir que som privilegiats en relació amb els altres, no. La trucada és per a un servei. I Déu en tria un per estimar tothom, per arribar a tothom.
També per prevenir la temptació d’identificar el cristianisme amb una cultura, una ètnia, un sistema. Així, més aviat, la seva naturalesa perd veritablement catòlica, és a dir per a tothom, universal: no és un grupet d’elegits de primera classe. No ho oblidem: Déu tria algú per estimar tothom. Aquest horitzó duniversalitat. L’Evangeli no és només per a mi, és per a tots, no ho oblidem. Gràcies.
