En un Àngelus que ha estat envoltat de rumors (no confirmats) de consistori a la vista, i amb una mica de vent que ha mogut els seus folis, el papa Francesc ha glossat la imatge de l’Evangeli aquest passat diumenge; més concretament, la de la tempesta amb Jesús i els seus deixebles a la barca. I ho ha fet amb una crida a la confiança en la força de la fe, i una pregunta per a temps de tribulació: “Em deixo atropellar per l’agitació?“.
Tal com ha recordat Bergoglio, la nit anterior “Jesús mateix havia dit als deixebles que pugessin a la barca i creuessin el llac”. “Tenien experiència, eren pescadors i aquest era el seu ambient de vida, però una tempesta els podia posar en dificultats. “Sembla que Jesús volia posar-los a prova”, ha explicat el Papa.
Tot i això, “no els deixa sols, es queda amb ells a la barca, tranquil, fins i tot dormint. I quan esclata la tempesta, amb la seva presència els tranquil·litza, els anima, els incita a tenir més fe i els acompanya més enllà del perill”. Per què ho fa així?
“Per enfortir la fe dels deixebles i fer-los més valents”, ha respost el Papa, explicant com, després d’aquest episodi, els companys del Mestre són “més conscients del poder de Jesús i de la seva presència al mig d’ells i, per tant, més forts i disposats a afrontar altres obstacles i dificultats, inclosa la por d’aventurar-se a proclamar l’Evangeli”.
“Havent superat aquesta prova amb Ell, sabran afrontar moltes altres, fins i tot fins a la creu i el martiri, per portar l’Evangeli a tots els pobles”, ha recordat Francesc. Una cosa semblant, ha apuntat, “fa Jesús amb nosaltres, particularment a l’Eucaristia”. “Ens reuneix al voltant d’ell, ens dona la seva Paraula, ens alimenta amb el Cos i la Sang, i després ens convida a posar-nos en camí, a transmetre a tots el que hem sentit i a compartir amb tots el que hem rebut, a la vida quotidiana, fins i tot quan és difícil”.
“No ens estalvia les contrarietats, però, sense abandonar-nos mai, ens ajuda a afrontar-les. Així també nosaltres, superant-les amb la seva ajuda, aprenem cada cop més a abraçar-nos a Ell, a confiar en el seu poder, que va molt més enllà de les nostres capacitats, a superar incerteses, tancaments i prejudicis, amb valentia i grandesa de cor, per dir a tots que el Regne del Cel és present, és aquí, i que amb Jesús al nostre costat podem fer-lo créixer junts més enllà de totes les barreres”, ha glossat el Papa.
Al final de la seva reflexió, i abans de la pregària, Francesc ha preguntat: “En temps de prova, sóc capaç de fer memòria dels moments de la meva vida en què he experimentat la presència i l’ajuda del Senyor? Quan arriba alguna tempesta, em deixo atropellar per l’agitació, o m’aferra a Ell per trobar la calma i la pau en la pregària, en el silenci, en l’escolta de la Paraula, en l’adoració i en el compartir fratern de la fe?”.
Al final de la pregària de l’oració mariana, el Papa ha saludat tots els presents, i ha tornat a clamar “continuar resant per la pau, especialment per Ucraïna, Palestina i Israel”.
“Preguem per la pau: Palestina, Gaza, nord del Congo… preguem per la pau. La pau a la martiritzada Ucraïna que pateix tant, que arribi la pau”, ha improvisat el pontífex, que ha afegit que “l’Esperit Sant il·lumini les ments de els governants i hi infundi saviesa i sentit de responsabilitat, per evitar tota acció o paraules que alimentin els desacords, i per apuntar cap a una única solució, pacífica, que cal negociar“.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
Àngelus
Estimats germans i germanes, bon diumenge!
Avui l’Evangeli ens presenta Jesús a la barca amb els deixebles, al llac de Tiberíades. De cop arriba una forta tempesta i la barca corre perill d’enfonsar-se. Jesús, que estava dormint, es desperta, amenaça el vent i tot torna a la calma (cf. Mc 4,35-41).
Però en realitat ell no es desperta, ho desperten ells! Amb tanta por, són els deixebles els que desperten Jesús. La nit anterior, Jesús mateix havia dit als deixebles que pugessin a la barca i creuessin el llac. Tenien experiència, eren pescadors i aquest era el seu ambient de vida; però una tempesta els podia posar en dificultats. Sembla que Jesús vol posar-los a prova. Tot i això, no els deixa sols, es queda amb ells a la barca, tranquil, fins i tot dormint. I quan esclata la tempesta, amb la seva presència els tranquil·litza, els anima, els incita a tenir més fe i els acompanya més enllà del perill. Però ens podem fer aquesta pregunta: Per què Jesús actua així?
Per enfortir la fe dels deixebles i per fer-los més valents. En efecte, surten d’aquesta experiència més conscients del poder de Jesús i de la seva presència enmig d’ells i, per tant, més forts i disposats a fer front als obstacles i les dificultats, inclosa la por d’aventurar-se a proclamar l’Evangeli. Havent superat aquesta prova amb Ell, sabran afrontar-ne moltes altres, fins i tot fins a la creu i el martiri, per portar l’Evangeli a tots els pobles.
I Jesús fa el mateix amb nosaltres, particularment a l’Eucaristia: ens reuneix al voltant de Sí, ens dóna la seva Paraula, ens alimenta amb el Cos i la Sang, i després ens convida a posar-nos en camí, a transmetre a tots el que hem sentit ia compartir amb tots el que hem rebut, a la vida quotidiana, fins i tot quan és difícil. Jesús no ens estalvia les contrarietats, però sense abandonar-nos mai, ens ajuda a afrontar-les. Ens torna valents. Així també nosaltres, superant-les amb la seva ajuda, aprenem cada cop més a aferrar-nos a Ell, a confiar en el seu poder, que va molt més enllà de les nostres capacitats, a superar incerteses i hesitacions, tancaments i prejudicis, amb valentia i grandesa de cor, per dir a tots que el Regne del Cel és present, és aquí, i que amb Jesús al nostre costat podem fer-lo créixer junts més enllà de totes les barreres.
Preguntem-nos llavors: en temps de prova, sóc capaç de fer memòria dels moments de la meva vida en què he experimentat la presència i l’ajuda del Senyor? Pensem: Quan arriba alguna tempesta, em deixo atropellar per l’agitació, o m’aferra a Ell, – hi ha moltes tempestes interiors – per trobar la calma i la pau a la pregària, al silenci, a l’escolta de la Paraula, a l’adoració i en compartir fratern de la fe?
Que la Mare de Déu, que va acceptar la voluntat de Déu amb humilitat i valentia, ens concedeixi, en els moments difícils, la serenitat de l’abandó en Ell.
