El Papa Francesc ha iniciat aquest divendres la seva visita oficial de quatre dies a Mongòlia, el 19è país més gran del món i el menys poblat, amb només 3 milions i mig d’habitant. En aquesta terra d’infinites estepes on la religió majoritària és el budisme, la població cristiana està conformada per unes 1.500 persones, (2% de la població), 8 parròquies i una capella, 2 sacerdots natius i el cardenal més jove del Col·legi Cardenalici, el missioner de la Consolata Giorgio Marengo.
Amb un catolicisme incipient que va arribar fa només trenta anys amb alguns missioners salesians, de la Consolata i les Filles de la Mare Teresa de Calcuta, les perspectives per a la llibertat religiosa a Mongòlia continuen sent positives. Així ho constata l’Informe de Llibertat Religiosa 2023 d’Ajuda a l’Església Necessitada (ACN, per les seves sigles en anglès).
Segons l’anàlisi que fa la fundació pontifícia, hi ha aspectes de la llibertat religiosa que semblen estar “raonablement ben establerts” a Mongòlia, un país on la llibertat de religió es respecta molt més que a la veïna Xina. No obstant això, segons ACN, les dificultats econòmiques i els ràpids canvis socials han portat les autoritats locals a desconfiar de les religions considerades “estrangeres” al país, com el cristianisme, ja sigui catòlic, ortodox o protestant. En qualsevol cas, malgrat els obstacles institucionals i culturals, així com la ràpida secularització de la societat mongola, les comunitats cristianes continuen expandint-se i consolidant-se, com demostra el nomenament del cardenal Giorgio Marengo.
“L’Estat no pot impedir a cap ciutadà practicar una altra religió”
Pel que fa al marc legal sobre llibertat religiosa i la seva aplicació efectiva, Mongòlia va restablir la llibertat religiosa bàsica després de la desintegració de la Unió Soviètica. Així, el 13 de gener de 1992 va adoptar una nova Constitució per garantir nominalment les llibertats fonamentals —entre elles hi ha la religiosa—, i defensa oficialment el principi de separació entre religió i Estat.
La forma de budisme que practiquen els mongols no té estatus de religió oficial, però la llei sobre les relacions entre l’Estat i les institucions religioses estableix que el Govern ha de “respectar” aquesta tradició religiosa en la seva qualitat de religió majoritària. L’afirmació està justificada per la necessitat de preservar la unitat del país i defensar la història i la cultura mongol. La llei, per tant, també estableix que el degut respecte al budisme per part de l’Estat “no pot impedir a cap ciutadà practicar una altra religió”.
En aquest sentit, l’article 142 del Codi Penal de Mongòlia estableix que la multa per impedir les activitats de qualsevol organització religiosa oscil·la entre els 450 000 i els 2,7 milions de tugriks (entre 143 i 858 dòlars nord-americans aproximadament). D’altra banda, en cas d’eventuals actes de proselitisme a la força, baix pressió o per engany, la multa oscil·la llavors entre els 450 000 i els 5,4 milions de tugriks (entre 160 i 1900 dòlars aproximadament).
A Mongòlia, tots homes entre 18 i 25 anys han de realitzar el servei militar obligatori. Però els objectors de consciència per motius religiosos o ètics poden sol·licitar una alternativa a través d’altres organismes estatals com ara la Guàrdia de Fronteres, l’Agència Nacional de Gestió d’Emergències o una organització humanitària.
Entre els esdeveniments ocorreguts al país durant els darrers en relació amb la llibertat religiosa, ACN remarca la reunió del 28 de maig de 2022 entre el Papa Francesc i una delegació interreligiosa de Mongòlia per a commemorar el trentè aniversari de les relacions diplomàtiques oficials entre la Santa Seu i Mongòlia. En aquella ocasió, el pontífex va reflexionar sobre els ensenyaments de Buda i Jesucrist, assenyalant que tots dos van ser “pacificadors i promotors de la no violència”. Francesc va acollir la presència de la delegació interreligiosa com un “signe d’esperança”, i va advertir de la necessitat de portar a terme’establir a Mongòlia d’un diàleg sa i bones relacions entre els budistes i els catòlics. El viatge apostòlic iniciat aquest divendres és, per tant, un pas més en aquesta direcció.
