“Estic molt millor, però em canso si parlo massa“. Així és com es va referir el papa Francesc al seu estat de salut, en obrir, amb aquestes poques paraules, l’audiència general del passat dimecres a l’Aula Pau VI. Posteriorment, va decidir lliurar la lectura de la catequesi a un dels seus ajudants, monsenyor Filippo Ciampanelli, membre de la Secretaria d’Estat.
Això no obstant, al final de l’audiència el pontífex va agafar el micròfon per recordar que convé continuar pregant pels que pateixen “el drama de la guerra”, particularment pels pobles d’Ucraïna, Israel i Palestina: “La guerra és sempre una derrota —va dir—, ja que tothom hi perd, excepte els fabricants d’armes“.
Catequesi
Estimats germans i germanes,
A les catequesis passades hem vist que l’anunci de l’Evangeli és alegria, és per a tothom i va dirigit avui. Descobrim ara una última característica essencial: cal que l’anunci succeeixi a l’Esperit Sant. De fet, per “comunicar Déu” no n’hi ha prou amb l’alegre credibilitat del testimoniatge, la universalitat de l’anunci i l’actualitat del missatge. Sense l’Esperit Sant tot zel és en va i falsament apostòlic: només seria el nostre i no portaria fruit.
A Evangelii gaudium vaig recordar que «Jesús és el primer i el més gran evangelitzador»; que «en qualsevol forma d’evangelització el primat és sempre de Déu», el qual «volgué cridar-nos a col·laborar amb Ell i impulsar-nos amb la força del seu Esperit» (n. 12). Aquest és el primat de l’Esperit Sant! Per això el Senyor compara el dinamisme del Regne de Déu a «un home que feta el gra a la terra; dormi o s’aixequi, de nit o de dia, el gra brolla i creix, sense que ell sàpiga com» (Mc 4,26-27). L’Esperit és el protagonista, precedeix sempre els missionaris i fa brollar els fruits. Aquesta consciència ens consola molt! I ens ajuda a especificar-ne una altra, igualment decisiva: és a dir que en el seu zel apostòlic l’Església no s’anuncia a si mateixa, sinó una gràcia, un do, i l’Esperit Sant és precisament el Do de Déu, com va dir Jesús a la dona samaritana (cfr Jn 4,10).
Però el primat de l’Esperit no ens ha d’induir a la indolència. La confiança no justifica la retirada. La vitalitat de la llavor que creix per si mateixa no autoritza els camperols a abandonar el camp. Jesús, en donar les darreres recomanacions abans de pujar al cel, va dir: «Rebreu la força de l’Esperit Sant, que vindrà sobre vosaltres, i sereu els meus testimonis […] fins als confins de la terra» (Ac 1,8). El Senyor no ens ha deixat quaderns de teologia o un manual de pastoral per aplicar, sinó a l’Esperit Sant que suscita la missió. I l’audàcia valenta que l’Esperit Sant infon ens porta a imitar l’estil, que sempre té dues característiques: la creativitat i la senzillesa.
Creativitat, per anunciar Jesús amb alegria, a tots i avui. En aquesta nostra època, que no ajuda a tenir una mirada religiosa sobre la vida i on l’anunci s’ha convertit en diversos llocs més difícil, cansat, aparentment infructífer, pot néixer la temptació de desistir del servei pastoral. Potser ens refugiem en zones de seguretat, com ara la repetició habitual de coses que es fan sempre, o en les temptadores anomenades d’una espiritualitat intimista, o fins i tot en un sentiment mal comprès de la centralitat de la litúrgia. Són temptacions que es disfressen de fidelitat a la tradició, però sovint, més que respostes a l’Esperit, són reaccions a les insatisfaccions personals. No obstant això, la creativitat pastoral, ser audaços en l’Esperit, ardents del seu foc missioner, és prova de fidelitat a Ell. Per això he escrit que «Jesucrist també pot trencar els esquemes avorrits en els quals pretenem tancar-lo i ens sorprèn amb el seu constant creativitat divina. Cada cop que intentem tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli, brollen nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de significat renovat per al món actual» (Evangelii gaudium, 11).
Creativitat, per tant; i després senzillesa, precisament perquè l’Esperit ens porta a la font, al “primer anunci”. De fet, és «el foc de l´Esperit que […] ens fa creure en Jesucrist, que amb la seva mort i resurrecció ens revela i ens comunica la misericòrdia infinita del Pare» (ivi, 164). Aquest és el primer anunci, que ha d’ocupar el centre de l’activitat evangelitzadora i de tot intent de renovació eclesial; per repetir: «Jesucrist t’estima, va donar la seva vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te» (ibid).
Germans i germanes, deixem-nos captivar per l’Esperit Sant i invoquem-ho cada dia: sigui Ell el principi del nostre ésser i del nostre obrar; sigui l’inici de tota activitat, trobada, reunió i anunci. Ell vivifica i rejoveneix l’Església: amb Ell no hem de témer, perquè Ell, que és l’harmonia, sempre manté creativitat i senzillesa juntes, suscita la comunió i envia en missió, obre a la diversitat i recondueix a la unitat. Ell és la nostra força, l’alè del nostre anunci, la font del zel apostòlic. Vine, Esperit Sant!
