Glossant l’evangeli del dia, que parla del miracle dels pans i els peixos, Francesc, des del balcó del Palau Apostòlic, davant un nombrós grup de fidels que l’escoltava, va al·ludir als tres gestos que Jesús repetirà en l’Últim Sopar: “Oferir, donar gràcies i compartir”.
En el primer cas, és un gest “amb el qual reconeixem que tenim alguna cosa bona per oferir, i diem el nostre “sí” fins i tot si el que tenim és massa poc respecte al que es necessita”; en el segon, “és el moment de la benedicció, en el qual lloem Déu per la seva bondat mentre Ell santifica, consagra i multiplica ‘les dues monedes”; i en el tercer, és “una ocasió per a créixer junts com a germans, cada vegada més units en la caritat”.
Després d’abundar en l’explicació de cadascun d’aquests tres “gestos”, Francesc va llançar les seves habituals interrogacions a l’aire de la plaça de Sant Pere: “Podem llavors preguntar-nos: jo crec veritablement, per gràcia de Déu, que tinc una cosa única de donar als germans, o em sento anònim, ‘un entre molts’? Agraeixo al Senyor els dons amb els quals contínuament em manifesta el seu amor? Visc el compartir amb els altres com un moment de trobada i enriquiment recíproc?”.
“No a l’abandó dels ancians”
A l’hora de les salutacions, i quan se celebrava aquest diumenge la IV Jornada mundial dels avis i la gent gran, que ell mateix va instituir, Francesc va assenyalar que “l’abandó dels ancians és una trista realitat a la qual no hauríem d’acostumar-nos”. “No els abandonem, reforcem l’aliança entre nets i ancians, entre joves i grans i diguem no a la solitud dels ancians. El nostre futur depèn molt de com els nets i avis aprendran a viure junts”, va remarcar el pontífex.
Igualment, i després de recordar a les víctimes del lliscament de terres a Etiòpia, va denunciar una vegada més el comerç d’armes: “Mentre en el món hi ha tanta gent que pateix per les calamitats i la fam, es continuen construint i venent armes. Això és un escàndol que la comunitat internacional no hauria de tolerar i contradiu l’esperit de fraternitat dels Jocs Olímpics que s’estan celebrant”, va assenyalar el Papa. “La guerra és una derrota”, va reiterar Francesc, en un missatge que no deixa de repetir cada cop que té ocasió.
Les paraules del Papa en l’oració de l’Ángelus
Benvolguts germans i germanes, feliç diumenge!
Avui, l’Evangeli de la Litúrgia ens parla del miracle dels pans i els peixos (Jn 6,1-15). Un miracle, és a dir, un “signe”, els protagonistes del qual realitzen tres gestos que Jesús repetirà en l’Últim Sopar: oferir, donar gràcies i compartir. Són accions que també fem en la celebració de l’Eucaristia. Reflexionem un moment sobre aquests gestos.
Primer: oferir. L’Evangeli parla d’un noi que té cinc pans i dos peixos (Jn 6,9). És el gest amb el qual reconeixem que tenim una cosa bona de donar, i diem el nostre “sí” fins i tot si el que tenim és massa poc respecte al que es necessita. En la missa, això se subratlla quan el sacerdot ofereix sobre l’altar el pa i el vi, i cadascun s’ofereix a si mateix, la seva pròpia vida. És un gest que pot semblar poca cosa si pensem en les immenses necessitats de la humanitat, igual que els cinc pans i els dos peixos davant una multitud de milers de persones; però Déu fa d’ell la matèria per al miracle més gran que existeix: aquell en el qual Ell mateix es fa present entre nosaltres, per a la salvació del món.
I així es comprèn el segon gest: donar gràcies (Jn 6,11), això és, dir al Senyor amb humilitat, però també amb alegria: “Tot el que tinc és don teu, i per a agrair-t’ho solament puc retornar-te el que Tu m’has donat primer, juntament amb el teu Fill Jesús, afegint el que puc: el meu pobre amor”. És el moment de la benedicció, en el qual lloem Déu per la seva bondat mentre Ell santifica, consagra i multiplica “les dues monedes” dels nostres fràgils esforços (Lc 21,1-4).
I arribem al tercer gest: compartir (Jn 6,11). En la missa és la comunió, quan junts ens acostem a l’altar per a rebre el Cos i la Sang de Crist: fruit del do de tots transformat pel Senyor en aliment per a tots. És un moment molt bell que ens ensenya a viure cada gest d’amor com un do de la gràcia, tant per a qui dona com per a qui rep: una ocasió per a créixer junts com a germans, cada vegada més units en la caritat.
Podem llavors preguntar-nos: jo crec veritablement, per gràcia de Déu, que tinc una cosa única de donar als germans, o em sento anònim, “un entre molts”? Agraeixo al Senyor els dons amb els quals contínuament em manifesta el seu amor? Visc el compartir amb els altres com un moment de trobada i enriquiment recíproc?
Que la Mare de Déu ens ajudi a viure amb fe cada Celebració eucarística, i a reconèixer i agradar tots els dies els “miracles” de la gràcia de Déu.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital
