Sentida apel·lació a la cura dels infants arreu del món la que ha fet aquest matí el Papa durant el seu discurs d’obertura de la Trobada Mundial sobre els Drets dels Infants celebrada al Vaticà sota el lema “Estimem-los i protegim-los”.
“Les vides de milions de nens estan marcades per la pobresa, la guerra i la privació escolar, la injustícia i l’explotació. Els nens i adolescents dels països més pobres, o esquinçats per conflictes tràgics, es veuen obligats a enfrontar-se a proves terribles”, ha denunciat Francesc.
“Avui som aquí per dir que no volem que això es converteixi en una nova normalitat. No podem acceptar que ens hi acostumem. Algunes dinàmiques mediàtiques tendeixen a fer que la humanitat es torni insensible, provocant un enduriment general de les mentalitats. Correm el risc de perdre allò que és més noble en el cor humà: la pietat, la misericòrdia”, ha clamat Francesc davant d’una sèrie de personalitats com la reina Rania de Jordània, l’imam de la mesquita d’Al-Azhar (Egipte) Ahmed Al-Tayeb, l’economista Mario Draghi o el filòsof argentí Miguel Benasayag, entre d’altres.
“El que, lamentablement, hem vist gairebé cada dia en els darrers temps no és acceptable, és a dir, nens morint sota les bombes, sacrificats als ídols del poder, la ideologia i els interessos nacionalistes. En realitat, res no val tant com la vida d’un nen. Matar els petits significa negar-los el futur. En alguns casos, els mateixos menors es veuen obligats a lluitar sota els efectes de les drogues. Fins i tot en els països on no hi ha guerra, la violència entre bandes criminals esdevé igualment mortal per als infants i, sovint, els deixa orfes i marginats”, ha afirmat el Papa.
“Molts infants moren com a migrants al mar, al desert o a les nombroses rutes de viatges d’una esperança desesperada. Molts altres sucumbeixen a la manca de cures o a diversos tipus d’explotació. Són situacions diferents, però davant d’elles ens fem la mateixa pregunta: com és possible que la vida d’un nen hagi d’acabar així? No. No és acceptable i no ens podem resignar a acostumar-nos-hi“, ha implorat Francesc davant la seva audiència, que ha començat sense dilació els treballs un cop ha conclòs el missatge del Pontífex.
Però la seva denúncia també ha abastat la situació que viuen milions de nens i nenes als països més rics. “Fins i tot l’individualisme exacerbat dels països desenvolupats és perjudicial per als més petits. A vegades són maltractats o fins i tot reprimits per aquells que haurien de protegir-los i alimentar-los; són víctimes de discussions, angoixa social o mental i addiccions dels pares”.
“La infantesa negada és un crit silenciós que denuncia la injustícia del sistema econòmic, la criminalitat de les guerres, la manca d’atenció mèdica i d’educació escolar”, ha afirmat Francesc, qui va ha desgranat una sèrie d’esgarrifoses dades que tenen com a tristos protagonistes els infants:
“Avui dia, més de quaranta milions de nens estan desplaçats per conflictes i al voltant de cent milions estan sense llar. Hi ha el drama de l’esclavitud infantil: al voltant de cent seixanta milions de nens i nenes són víctimes de treball forçat, tràfic, abusos i explotació de tota mena, fins i tot matrimonis forçats. Hi ha milions de nens i nenes migrants, a vegades amb famílies, però sovint sols. El fenomen dels menors no acompanyats és cada cop més freqüent i greu”.
Francesc ha recordat que ell mateix va créixer amb històries de la Primera Guerra Mundial explicades pel seu avi, “i això em va obrir els ulls i el cor a l’horror de les guerres. Mirar a través dels ulls d’aquells que van viure la guerra és la millor manera d’entendre el valor inestimable de la vida. Però també escoltar els infants que avui viuen en la violència, l’explotació o la injustícia serveix per reforçar el nostre ‘no’ a la guerra, a la cultura del descart i del lucre, en què tot es compra i es ven sense respecte ni cura per la vida, especialment la vida petita i indefensa”.
“En nom d’aquesta lògica del malbaratament, en què l’ésser humà es torna omnipotent, la vida no nascuda és sacrificada mitjançant la pràctica homicida de l’avortament. L’avortament posa fi a la vida dels infants i talla la font d’esperança per a tota la societat”, ha denunciat també en aquest context Francesc, sense oblidar casos concrets de desesperació infantil, com el dels “petits Rohingya, que sovint lluiten per ser registrats, els nens indocumentats a la frontera dels Estats Units, les primeres víctimes de l’èxode de desesperació i esperança de milers que pugen del Sud als Estats Units, i molts altres…”, ha assenyalat commogut.
Discurs del Papa
Estimats germans i germanes, bon dia!
Saludo els cardenals i les personalitats aquí presents amb motiu de la Trobada mundial sobre els drets dels infants, titulada «Estimem-los i protegim-los». Us agraeixo que hàgiu acceptat la meva invitació i confio que, posant en comú la vostra experiència i els vostres coneixements, pugueu obrir nous camins per rescatar i protegir els infants els drets dels quals són trepitjats i ignorats cada dia.
Encara avui, la vida de milions d’infants està marcada per la pobresa, la guerra, la manca d’accés a l’escola, la injustícia i l’explotació. Els infants i adolescents dels països més pobres, o dels que estan esquinçats per tràgics conflictes, es veuen obligats a enfrontar-se a proves terribles. Ni tan sols el món més ric és immune a la injustícia. Allà on, gràcies a Déu, la gent no pateix la guerra o la fam, hi ha, tanmateix, perifèries difícils, on els més petits són sovint víctimes de fragilitats i problemes que no podem subestimar. De fet, en molta més mesura que en el passat, les escoles i els serveis sanitaris han de comptar amb infants que ja han passat per moltes dificultats, amb joves ansiosos o deprimits, amb adolescents que prenen els camins de l’agressivitat o de l’autolesió. A més, segons la cultura eficientista, la pròpia infantesa, com la vellesa, és una «perifèria» de l’existència.
Cada cop és més freqüent que aquells que tenen la vida per davant no la mirin amb una actitud confiada i positiva. Precisament els joves, que són signes d’esperança per a la societat, tenen dificultats per reconèixer l’esperança en ells mateixos. Això és trist i preocupant. «D’altra banda, quan el futur és incert i impermeable als somnis, quan l’estudi no ofereix sortides i la manca d’una feina o d’una ocupació prou estable amenaça d’anihilar els desitjos, és inevitable que el present es visqui en la melancolia i l’avorriment» (Butlla Spes non confundit, 12).
No és acceptable el que, per desgràcia, hem vist gairebé diàriament en els darrers temps: infants que moren sota les bombes, sacrificats als ídols del poder, de la ideologia i dels interessos nacionalistes. En realitat, res no val tant com la vida d’un infant. Matar els petits és negar-los el futur. En alguns casos, els mateixos menors es veuen obligats a lluitar sota els efectes de les drogues. Fins i tot en els països on no hi ha guerra, la violència entre bandes criminals és igual de mortal per als infants i sovint els deixa orfes i marginats.
L’individualisme exagerat dels països desenvolupats també és perjudicial per als infants. De vegades són maltractats o fins i tot reprimits per aquells que haurien de protegir-los i criar-los; són víctimes de baralles, angoixes socials o mentals i addiccions dels pares.
Molts infants moren com a emigrants al mar, al desert o en les nombroses rutes de viatges desesperats d’esperança. Molts altres sucumbeixen per la manca de cures o per diversos tipus d’explotació. Són situacions diferents, però davant les quals ens fem la mateixa pregunta: com és possible que la vida d’un infant acabi així?
No. No és acceptable i ens hem de resistir a l’habituació. La infantesa negada és un crit silenciós que denuncia la injustícia del sistema econòmic, la criminalitat de les guerres, la manca d’atenció mèdica i d’escolarització. La suma d’aquestes injustícies pesa més sobre els més petits i els més febles. En el context de les organitzacions internacionals es parla de «crisi moral mundial».
Som aquí avui per dir que no volem que això es converteixi en una nova normalitat. No podem acceptar acostumar-nos-hi. Algunes dinàmiques mediàtiques tendeixen a insensibilitzar la humanitat, provocant un enduriment general de les mentalitats. Correm el risc de perdre el que hi ha de més noble en el cor humà: la pietat, la misericòrdia. Més d’una vegada hem compartit aquesta preocupació amb alguns de vosaltres, representants de comunitats religioses.
Avui, més de quaranta milions d’infants estan desplaçats a causa dels conflictes i prop de cent milions no tenen llar. Existeix el drama de l’esclavitud infantil: uns cent seixanta milions d’infants són víctimes de treballs forçats, tràfic, abusos i explotació de tota mena, inclosos els matrimonis forçats. Hi ha milions d’infants migrants, de vegades amb família però sovint sols: el fenomen dels menors no acompanyats és cada cop més freqüent i greu.
Molts altres menors viuen en els llimbs per no haver estat inscrits en néixer. Es calcula que cent cinquanta milions d’infants «invisibles» no tenen existència legal. Això suposa un obstacle per accedir a l’educació o la sanitat, però sobretot fa que per a ells no hi hagi cap protecció legal i puguin ser fàcilment víctimes d’abusos o venuts com a esclaus. Recordem els petits Rohingya, que sovint lluiten per ser registrats, els infants indocumentats a la frontera nord-americana, les primeres víctimes de l’èxode de desesperació i esperança de milers que pugen del Sud cap als Estats Units, i molts altres.
Tristament, aquesta història d’opressió dels infants es repeteix: si preguntem als ancians, avis i àvies, per la guerra que van viure quan eren infants, la tragèdia emergeix dels seus records: la foscor –tot és fosc durant la guerra, els colors gairebé desapareixen–, les males olors, el fred, la fam, la brutícia, la por, la vida extraviada, la pèrdua dels pares, de la llar, l’abandonament, tota mena de violència. Vaig créixer amb les històries de la Primera Guerra Mundial, explicades pel meu avi, i això em va obrir els ulls i el cor a l’horror de les guerres.
Mirar a través dels ulls d’aquells que van viure la guerra és la millor manera de comprendre el valor inestimable de la vida. Però també escoltar els infants que avui viuen en la violència, l’explotació o la injustícia serveix per reforçar el nostre «no» a la guerra, a la cultura del malbaratament i del benefici, on tot es compra i es ven sense respecte ni cura per la vida, especialment la petita i indefensa. En nom d’aquesta lògica del descart, en què l’ésser humà es fa totpoderós, es sacrifica la vida naixent mitjançant la pràctica assassina de l’avortament. L’avortament suprimeix la vida dels infants i talla la font d’esperança de tota la societat.
És important escoltar: hem de ser conscients que els infants petits observen, comprenen i recorden. I amb les seves mirades i els seus silencis ens parlen. Escoltem-los!
Estimats amics, us dono les gràcies i us animo a aprofitar al màxim l’oportunitat d’aquesta trobada, amb l’ajuda de Déu. Reço perquè la vostra contribució ajudi a construir un món millor per als infants i, per tant, per a tothom! Em fa esperança que siguem aquí, tots junts, per posar al centre els infants, els seus drets, els seus somnis, la seva exigència de futur.
Gràcies i que Déu us beneeixi.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
