“En el món en què vivim, la passió per la política comunitària i per la multilateralitat sembla un bonic record del passat; sembla que assistíssim al trist ocàs del somni coral de pau, mentre els solistes de la guerra s’imposen”. Aquestes van ser algunes de les paraules pronunciades pel papa Francesc durant el seu primer discurs a Budapest, capital d’Hongria, on va aterrar poc abans de les 10 hores del passat divendres 28 d’abril en el marc del seu 41è viatge apostòlic.
Durant la seva al·locució a la seu del govern hongarès davant el primer ministre Viktor Orban, la presidenta Katalin Novák, les autoritats locals i el cos diplomàtic, Bergolgio, en un discurs que alguns analistes van qualificat com “un dels més europeistes del pontificat”, va recordar la història recent de Budapest, “una gran capital al cor del continent que evoca el camí unitari emprès per Europa”. “Budapest —va destacar— és una de les ciutats europees amb el percentatge de població jueva més gran, centre d’un país que coneix el valor de la llibertat i que, després d’haver pagat un alt preu a les dictadures, porta en si la missió de custodiar el tresor de la democràcia i el somni de la pau”.
En contraposició amb els valors fundacionals de la capital hongaresa, el Papa va lamentar la dissolució de “l’entusiasme d’edificar una comunitat de nacions pacífica i estable, delimitant les zones, accentuant-ne les diferències, tornant a rugir els nacionalismes i exasperant-se els judicis cap als altres”. “Sembla fins i tot —va expressar Bergoglio— que la política a escala internacional tingués com a efecte enardir els ànims més que resoldre problemes, oblidant la maduresa que va assolir després dels horrors de la guerra i retrocedint a una mena d’infantilisme bèl·lic”.
En aquest sentit, el pontífex va advertir que “la pau mai no vindrà de la persecució dels propis interessos estratègics, sinó més aviat de polítiques capaces de mirar el conjunt, el desenvolupament de tots; atentes a les persones, als pobres i al demà; no només al poder, als guanys i a les oportunitats del present”.
Segons va afirmar el Papa, Europa és fonamental en el moment històric actual ja que, gràcies a la seva història, representa la memòria de la humanitat. “Europa està cridada a exercir el rol que li correspon: el d’unir els allunyats, acollir els pobles al seu si i no deixar que ningú romangui per a sempre com a enemic. Per tant, és essencial tornar a trobar l’ànima europea: l’entusiasme i el somni dels pares fundadors, estadistes que van saber mirar més enllà del propi temps, de les fronteres nacionals i les necessitats immediates, generant diplomàcies capaces de recompondre la unitat, a de fer més gran les divisions”.
Una acollida “sense excuses ni dilacions“
Bergoglio va cridar a construir una Europa centrada en la persona i els pobles, amb polítiques efectives per a la natalitat i la família. “Penso en una Europa que no sigui ostatge de les parts, tornant-se presa de populismes autoreferencials, però que tampoc no es transformi en una realitat fluida, o gasosa, en una mena de supranacionalisme abstracte, que no té en compte la vida dels pobles”, va dir, advertint que “aquest és el camí nefast de les ‘colonitzacions ideològiques’, que eliminen les diferències —com en el cas de la denominada cultura de la ideologia de gènere—, o anteposen a la realitat de la vida conceptes reductius de llibertat —per exemple, presumint com conquereix un insensat ‘dret a l’avortament’, que sempre és una tràgica derrota”.
Però si en temes com l’avortament o la ideologia de gènere les idees del Papa coincideixen en bona mesura amb les del primer ministre hongarès Viktor Orban, en qüestions relacionades amb l’acollida a immigrants i refugiats no passa el mateix. En aquest darrer aspecte, el Papa va reconèixer que es tracta d’un tema complex i que suscita nombrosos debats. “Tot i això —va recalcar—, l’actitud de fons per als cristians no pot ser diferent del que va transmetre sant Esteve, després d’haver-ho après de Jesús, que es va identificar amb l’estranger necessitat d’acollida. Pensant en Crist present en tants germans i germanes desesperats que fugen dels conflictes, la pobresa i els canvis climàtics, ens cal afrontar el problema sense excuses ni dilacions”.
Trobada amb l’Església hongaresa
Per la tarda el Papa va poder dur a terme l’anhelada trobada amb l’Església d’Hongria, cosa que no va poder fer durant la seva visita al país l’any 2021 amb motiu del 52è Congrés Eucarístic Internacional. La reunió, que va tenir lloc a la concatedral de Sant Esteve i va aplegar bisbes, sacerdots, diaques, consagrats, seminaristes i agents pastorals d’Hongria. A ells, el Pontífex els va proposar “l’acollida amb profecia” contra el “derrotisme catastrofista i el conformisme mundà”.
El Papa argentí va recordar a l’Església local les “dues temptacions” a evitar. “Primer —va dir—, cal no caure en una lectura catastrofista de la història present, que s’alimenta del derrotisme dels que repeteixen que tot està perdut, que ja no hi ha els valors del passat, que no sabem on anirem a parar. I en segon lloc, el risc de la lectura ingènua de la pròpia època, que en canvi es basa en la comoditat del conformisme i ens fa creure que al cap ia la fi tot està bé, que el món ha canviat i hem d’adaptar-nos”.
En aquest sentit, Francesc va advertir que l’Església està cridada a “acollir com una planta fecunda” el temps actual, “amb els seus canvis i desafiaments, perquè a través de tot això el Senyor s’acosta”. “I mentrestant —va afegir—, estem cridats a cultivar l’època que ens ha tocat, a llegir-la, a sembrar l’Evangeli, a podar les branques seques del mal, donar fruit. Estem cridats a una acollida amb profecia”.
Davant la situació hongaresa, un país on la fe es manté fermament arrelada i on, al mateix temps, la secularització guanya terreny, el Papa va fer una crida a saber reconèixer els signes de la presència de Déu en la realitat. Una actitud que implica, segons Bergoglio, saber escoltar les preguntes sense por ni rigidesa. “Busqueu les formes possibles per col·laborar amb alegria en la causa de l’Evangeli i tireu endavant junts, cadascun amb el seu propi carisma, la pastoral com a anunci kerigmàtic”.
Abans d’animar els membres de l’Església hongaresa a no deixar-se vèncer pel cansament interior, Francesc va reconèixer el desafiament pastoral a què s’enfronta la institució i va recordar que aquest no s’ha de dur a terme per la força sinó a través de Jesús. “Les respostes venen del Senyor i no del món. Del sagrari i no de l’ordinador”. I recordant les paraules de Benet XVI, el Papa va advertir que “les diferents èpoques de secularització són un ajut per l’Església perquè han contribuït de manera essencial a la seva purificació i reforma interior”.
