El 2004 sempre serà un any que Florin Ioan Bojor (Romania, 1983) tindrà marcat en el seu recorregut vital: havent acabat els seus estudis com a seminarista de l’Església ortodoxa del seu país, es va llançar a fer un viatge que marcaria el seu rumb vital, en aquest cas per fer costat al seu pare, que vivia des de feia dos anys a Sant Celoni, al Vallès Oriental. “El pare es trobava sense papers, fent de paleta i enviant-nos tots els diners que podia als seus familiars”, recorda qui pocs mesos després es convertiria en el primer alumne d’origen romanès a les aules de la Facultat de Teologia de Catalunya, d’on va sortir com a teòleg.
Però com subratllava des de la parròquia de Santa Anna aquest passat dimecres Antoni Parera, germà de La Salle i una de les veus que participava en un diàleg amb aquest romanès amb nombroses amistats a Catalunya, “la migració, a curt termini, empobreix els pobles que veuen marxar la gent cap a fora”, i, amb aquest pensament, Bojor va tornar el 2011 al seu país. “Tenia la idea d’aportar el meu gra de sorra a Romania perquè s’oblidés del tot l’etapa fosca del comunisme en què havia viscut dècades enrere”, admet qui actualment és professor de Religió a Bistrita, on va néixer i on va conèixer la seva dona.
En el seu retorn a la capital catalana, coincidint amb el centenari de l’establiment com a Patriarcat de l’Església Ortodoxa romanesa, Bojor destaca la rellevància de la institució al seu país, on el 86,5% de la població (prop de 16 milions de persones) s’identifica amb aquesta confessió, per bé que també en detecta algunes debilitats: “Per exemple, la nostra Església ha de continuar treballant perquè els joves s’hi apropin, ja que molts viuen ancorats en un postmodernisme en què la fe no té cabuda”, afegeix. “Aquest és un dels molts aspectes —continua Bojor— que els ortodoxos hem d’aprendre dels catòlics“.
Els professors, divulgadors del primer anunci
“La secularització ens afecta a totes les confessions presents a Romania, tal com passa a l’Església greco-catòlica, i, a pesar del renaixement religiós que vam poder viure fa unes dècades amb l’acabament del comunisme, els laics i les laiques també tenim un paper important per a revertir-ho”, argumenta Bojor, que cada vegada observa un distanciament creixent entre els adolescents i els joves de Romania (molts d’ells, nascuts a Espanya i tornats al seu país posteriorment) que passen per les seves aules cada any.
En aquest sentit, el teòleg posa en relleu el “servei” aportat per tot un laïcat format als seminaris ortodoxos i que, uns anys després, fa arribar el primer anunci arreu del teixit social romanès, al costat d’una Església ortodoxa que “moltes vegades observa amb recel qualsevol mena de passa que es vulgui fer per obrir nous models de conducta eclesial”, corrobora. Un exemple és el que succeeix al sistema educatiu, estès fins als cicles universitaris, i “en què la religió té un pes important acadèmicament”, afirma.
“No obrir-se a l’altre és contraproduent”, continua aquest teòleg romanès, convençut que “l’obertura eclesial, com demana el papa Francesc, és bàsica per superar obstacles i mirar-nos més ecumènicament“.
