Fernando Cordero és un religiós, sacerdot i periodista que va néixer l’any 1971 al municipi d’Algodonales (Cadis), la població del qual és de cinc mil i escaig d’habitants, gairebé la mateixa quantitat d’internautes que el segueixen al Twitter. Resident a Roma en l’actualitat i membre del Govern General de la Congregació dels Sagrats Cors, aquesta setmana ha tornat novament a terres andaluses per presentar el seu nou llibre, Cruzando fronteras. Encuentros con garra y calma (editat per Sal Terrae). El mateix que el passat cap de setmana va presentar també a la Llibreria Paulines de la Ronda de Sant Pere de Barcelona, ciutat on va viure el 2014 celebrant misses a la Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova.
Des de la plaça de Sant Pere del Vaticà o des de la taula del menjador de casa seva, Cordero ha estat la cara visible del canal que va encetar a Youtube l’estiu de 2020, on des d’aleshores ha publicat un total de 150 extenses entrevistes a personatges de múltiples pensaments i procedències amb l’eix conductor del cristianisme per davant. Arran d’això, l’influencer cristià reconeix que ha generat l’atracció d’un públic molt variat —“des d’una missionera que viu a Corea fins a una dona jubilada de Màlaga, passant per una jove actriu que apareix a pel·lícules de Netflix o un conegut teòleg italià”, assenyala.
Aquest treball audiovisual, el primer d’aquest estil que ha elaborat Cordero, li ha permès publicar, en la seva nova obra, reflexions i anècdotes al voltant de les converses que ha mantingut amb uns testimonis que representen, per a ell, “les fronteres de la mateixa creença cristiana”. Unes fronteres com ara les dels abusos sexuals, l’exclusió social, el diàleg interreligiós o el paper de la dona a l’Església, les quals, en el transcurs de la història, han anat entrant en el camí de la fe cristiana sense tenir una exposició clara i profunda per comprendre’ls. “En canvi, amb les seves veus —precisa el periodista— sí que en tenen”.
Preguntat per allò que més l’hagi marcat de cada entrevistat, el també col·laborador de Catalunya Cristiana, Foc Nou i el programa de Catalunya Ràdio, Paraules de vida, assenyala que l’amor gratuït que li han transmès tots els seus convidats ha estat el principal motor del canal, que avui dia compta per milers les visualitzacions dels seus vídeos. Un amor que també rep per part de les desenes de comentaris que s’hi publiquen setmanalment per part dels seus seguidors i subscriptors: “El canal té ressò, però crec que en tindria molt més si la bretxa digital que encara existeix al món ho permetés; no tothom pot tenir diners per connectar-se a Internet cada dia i gaudir de les possibilitats que ofereix”, reconeix el prevere i creador de contingut digital.
En aquest sentit, Cordero apunta que, si Jesús hagués conegut aquesta eina comunicativa, “hauria tingut una paraula clara davant de les persones que poden generar divisió o crispació a les xarxes sobre el fet cristià”. Així s’exposa el periodista tenint en compte que el passat mes de maig el Dicasteri per a la Comunicació va publicar un extens document per promoure una reflexió al voltant delcontingut religiós que publiquen les persones cristianes a les xarxes socials. “Jesús respectava l’altre, el divers, el diferent. Era profundament integrador. Generava comunió. Però sabria gestionar també aquesta situació”, continua.
Lluny de cercar respostes superficials i poc fonamentades, Cordero detecta on pot haver-hi “una bona història” i tracta d’atrapar-la amb les urpes que donen nom al títol del seu llibre. “Preparo molt bé les entrevistes, de manera que estic relaxat davant de l’entrevistat. Per tant, l’eina principal és l’escolta. Em dedico a escoltar i que l’entrevistat pugui expressar les claus de la seva existència, cosa que el mou realment. Una altra eina: l’amabilitat, crear un ambient cordial. Això dona confiança i ens sentim els uns i els altres a gust”, sentencia.
