Malària 40 avui dia no només compta amb projectes d’ajuda sanitària dirigida a Madagascar (amb més de 32 centres que reben el seu suport), sinó que ha expandit la seva activitat en qüestions educatives, alimentàries i de desenvolupament social.
En aquest territori, els cristians representen més de la meitat d’una població de prop de 28 milions de persones. En aquest sentit, l’ONG catalana ha aconseguit mantenir una relació de cooperació des de fa anys amb diversos religiosos que es troben en terres malgaixes —alguns dels quals des de fa més de mig segle, com és el cas d’un del centenar de pares paüls que hi viuen, Fermín Maroto (Burgos, 1942), en aquest cas a la regió d’Androy, al sud de Madagascar.
Aquí és on, amb la intermediació de Maroto, l’organització ja ha creat tretze pous d’aigua amb la intenció de minorar les malalties que es poden generar normalment en beure aigua contaminada, fet que continua passant.
¿Què va suposar per a vostè des de petit la trobada amb el cristianisme i, en especial, des de la seva localitat de Burgos, amb Sant Isidre?
Jo procedeixo d’una zona rural i Sant Isidre és patró dels agricultors en aquesta zona, raó per la qual se li dedicava una novena cada any. En una d’aquestes celebracions, quan jo tenia vuit anys, vaig tenir una mena de revelació que em va il·luminar: ¡m’havia de dedicar a Déu i als altres!, i així va ser. Això ho vaig anar cultivant dins meu i va madurar deu anys més tard, quan, amb les cartes d’un oncle meu missioner paül a l’Índia i amb el suport dels meus pares, vaig fer-me paül i Madagascar va ser on vaig iniciar la meva tasca missionera, el 1967.
Com se sol dir popularment, ha plogut força, des d’aleshores. Però en aquell indret del mapa, de pluja, se n’hi veu ben poca. ¿En quin moment de la seva vida li parlen per primera vegada de Madagascar?
Quan estudiava al seminari menor dels pares paüls, cada any celebràvem el mes missioner, per la qual cosa ens mostraven un mapamundi en què s’assenyalaven les missions d’aquests a tot el món. També hi havia la tasca que es feia a Madagascar; una missió que ja es va iniciar en temps de Sant Vicenç de Paül, el qual hi va enviar els primers missioners el 1648. Allà, es va anar forjant la meva missió.
¿Què diferencia els missioners paüls dels missioners d’altres congregacions religioses?
Els missioners paüls ens dediquem als més pobres, especialment al món rural. Sant Vicenç pensava que els nadius de Madagascar estaven desprotegits davant dels colonitzadors i, per això, va enviar els missioners.
Tot i això, ara ja no hi ha colonitzadors, però continuen existint altres problemes. ¿Com ha canviat la comunitat cristiana a Madagascar des que vostè va arribar-hi als anys seixanta fins ara?
A la nostra zona es va implantar l’alfabetització, que no existia, la cura de la salut, el desenvolupament de les dones (una tasca, aquesta, que fan meravellosament bé les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, les quals van començar a arribar durant la dècada de 1970). Això ha estat així perquè, anteriorment, ni tan sols existien els mestres i hi havia una xifra elevada de lepra, que, per sort, hem fet desaparèixer a Androy.
¿Com és la convivència entre religions a Madagascar avui dia, tenint en compte que la comunitat musulmana és la segona per darrere de la cristiana i tan sols representa un 2%, segons l’Informe de Llibertat Religiosa d’aquest 2023?
S’està construint. Anualment, es fan trobades interreligioses, es fan obres socials comunitàriament, i, per exemple, en èpoques de fam, ens repartim entre uns i altres per poder cobrir millor cada regió. Per tal de reflectir-ho més clarament, li diré que les nostres escoles estan obertes a qualsevol creença: hi poden venir alumnes musulmans, luterans, calvinistes, animistes i, fins i tot, de sectes.
¿Quin paper creu que té l’ONG catalana Malària 40 a Madagascar i quina és la seva relació?
Malària 40 té una petjada considerable en múltiples àmbits d’actuació: ajuda a construir pous, a reconstruir escoles derruïdes anteriorment per ciclons, a proveir de medicines els centres hospitalaris, a aportar aliments als menjadors socials… Hem de pensar, així doncs, que hi ha un 30% de la població que no té accés a l’alimentació i un 20% que hi té un accés molt escàs.
¿Què creu que podrà aportar monsenyor Jean Pascal Andriantsoavina, bisbe auxiliar d’Antananarivo, a la celebració del Sínode de Bisbes d’aquest any?
La seva participació al Sínode de Bisbes representarà l’alliberament de Madagascar de moltes traves ancestrals, sobretot aquelles que provenen del món polític, molt dependent de les oligarquies.
Hi ha un índex elevat de pràctica religiosa a Madagascar. ¿Per què el malgaix (tal com s’anomena la persona nascuda al país) és tan religiós?
Ha rebut una aportació d’experiències animistes. La població malgaixa, davant la realitat que viu, comprèn que depèn de moltes forces que no pot controlar, damunt de les quals hi ha la força de la Divinitat. Aquesta connexió és essencial per al malgaix; una connexió positiva amb la força del bé. Aquí és on resideix, per a ell, el veritable Creador.
¿Què li sembla que el Papa Francesc hagi visitat Mongòlia, un territori eminentment missioner per als catòlics?
Em sembla molt bé. El cristianisme té la missió de ser llevat a qualsevol societat.
Al març d’aquest any, prop de vint persones van morir ofegades a les costes de Madagascar intentant arribar a colònies franceses. ¿Com es viu aquest drama humanitari des d’allà?
A Madagascar, hi ha un tant per cent molt elevat de persones que no té accés a les notícies i, per això, se centra exclusivament a subsistir. Pel que fa a la mort, els seus habitants la veuen de prop cada dia; per tant, fets com aquests que comenta no generen un gran trasbals, per bé que, des d’un punt de vista polític, segur van remoure alguna consciència.
