¹ Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, ² en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix. ³ En els temps fixats, ell ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m’ha estat confiada; així ho ha disposat Déu, salvador nostre.
    ⁴ A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.

    ⁵ Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar. ⁶ Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. ⁷ Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; ⁸ ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, ⁹ fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui la contradiuen.

Salm 24, 1-6.

 ¹ És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
    ² Ell li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.

    ³ Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?

    ⁴ El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d’enganyar.
    ⁵ Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que el salva.
    ⁶ Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.

Lc 17,1-6.

  ¹ Jesús digué als seus deixebles:
—Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! ² Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. ³ Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. ⁴ I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar.
    ⁵ Llavors els apòstols digueren al Senyor:
—Augmenta’ns la fe.
    ⁶ Ell va respondre:
—Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.