2 Israel, torna al Senyor, el teu Déu!
La teva culpa t’ha fet ensopegar.
3 Torna al Senyor
i porta-li com a ofrena aquestes paraules:
«Perdona totes les nostres culpes
i accepta’ns el bo i millor;
en comptes de vedells, t’oferim
la pregària dels nostres llavis.
4 Assíria no ens pot salvar,
ni ens salvarà cap esquadró de cavallers,
ni direm a l’obra de les nostres mans
que és el nostre Déu.
Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes.»
5 Diu el Senyor:
«Jo els guariré de la seva infidelitat
i els estimaré amb tot el cor.
Ja no estic indignat amb ells.
6 Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri
i la seva soca arrelarà com la dels àlbers.
7 Els seus rebrots creixeran,
i tindrà la ufana de l’olivera
i la fragància del Líban.
8 Es refaran els qui visquin a la seva ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una parra
i es parlarà d’ells com del vi del Líban.
9 Efraïm, què tinc a veure amb els ídols?
Soc jo qui respon i vetlla per tu.
Soc com una savina frondosa:
els teus fruits venen de mi.»
10 ¿Qui és prou savi per a entendre això,
prou intel·ligent per a comprendre-ho?
Els camins del Senyor són planers,
i els homes justos els segueixen,
però hi ensopeguen els qui no són fidels.
Salm 81,6c-11.14 i 17.
6 Sento un parlar que m’és desconegut:
7 «Li he tret el pes de les espatlles,
ja no porta els cabassos a les mans.
8 Has cridat quan et veies oprimit:
t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós,
t’he provat a les fonts de Meribà.
9 »Escolta, poble meu, l’advertiment!
Tant de bo m’escoltessis, Israel!
10 No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
11 Jo soc el Senyor, el teu Déu,
que t’he fet pujar de la terra d’Egipte;
obre la boca, que jo te l’ompliré.
14 »Tant de bo que el meu poble m’escoltés!
Tant de bo que Israel seguís els meus camins!
17 L’alimentaria amb la flor del blat,
el saciaria amb la mel de les roques.»
Mc 12,28-34.
28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
—Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre:
—El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué:
—És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
—No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
