14 Amb la teva vara, Senyor,
pastura el teu poble,
el ramat que és la teva heretat,
que viu solitari,
com una garriga enmig de jardins.
Que pasturi com en temps antic a Basan i a Galaad!
15 Diu el Senyor: «Com en els dies que vas sortir del país d’Egipte,
jo faré veure meravelles als egipcis.»
18 Quin déu es pot comparar amb tu,
tu que perdones les culpes
i passes per alt les infidelitats
de la resta del teu poble, de la teva heretat?
No mantens per sempre l’enuig:
tu et complaus a estimar.
19 De nou et compadiràs de nosaltres:
trepitjaràs les nostres culpes
i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats.
20 Seràs fidel amb els de Jacob
i misericordiós amb els d’Abraham,
tal com vas jurar als nostres pares
des dels temps antics.
Salm 103,1-4.9-12.
1 Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
2 Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
3 Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
4 rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable.
9 No acusa sense fi
ni es manté irritat per sempre;
10 no ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
11 El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
12 llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident.
Lc 15,1-3.11-32.
1 Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
—Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:
11—Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:
»—Pare, dona’m la part de l’herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. 17 Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! 18 M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” 20 I se n’anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:
»—Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:
»—El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:
»—Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»—Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.
