5 Això diu el Senyor:
«Maleït l’home que confia en els homes
i busca qui li faci de braç dret,
mentre el seu cor s’allunya del Senyor.
6 Serà com un matoll de l’Arabà
que mai no tasta la pluja;
viu en un desert xardorós,
en una terra salabrosa que no es pot habitar.
7 Beneït l’home que es refia del Senyor,
que posa en el Senyor la confiança.
8 Serà com un arbre que arrela vora l’aigua,
que enfonsa les arrels ran del torrent;
no té por quan ve l’estiu,
el seu fullatge es manté verd;
no es neguiteja en anys de secada,
no deixa de donar fruit.
9 No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei.
Qui és capaç de conèixer-lo?
10 Jo, el Senyor, penetro els cors
i examino l’interior dels homes,
per pagar a cada un segons la seva conducta,
segons el fruit de les seves obres.
Salm 1,1-4 i 6.
1 Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu en companyia dels descreguts;
2 estima de cor la Llei del Senyor,
medita la seva Llei de nit i de dia.
3 Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:
dona fruit quan n’és el temps,
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.
4 No serà aquesta la sort dels injustos:
seran com la palla escampada pel vent.
6 El Senyor coneix el camí dels justos,
però el camí dels malvats acaba malament.
Lc 16,19-31.
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
25 »Abraham li respongué:
»—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
27 »El ric va insistir:
»—Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»—Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30 »El ric insistí encara:
»—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 »Abraham li digué:
»—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
