10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
11 —Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
12 Però Acaz va respondre:
—No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
13 Aleshores Isaïes digué:
—Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? 14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).
10 Ja podeu deliberar, que fracassareu.
Ja podeu discutir, que tot serà en va,
perquè Déu és amb nosaltres.
Salm 40,7-11.
7 Tu m’has dit a cau d’orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
8 Per això et dic:
«Aquí em tens.
En el llibre hi ha escrit de mi
9 que vull fer, Déu meu, la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
10 Anuncio amb goig la salvació
davant de tota l’assemblea.
No puc deixar d’anunciar-la;
prou que ho saps, Senyor.
11 No he amagat la teva salvació dins el meu cor;
he fet conèixer que ets fidel i salvador.
No he amagat la lleialtat del teu amor
davant de tota l’assemblea.
He 10,4-10.
4 En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. 5 Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos; 6 no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. 7 Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat. 8 Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. 9 Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. 10 I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
Lc 1,26-38.
26 El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. 28 L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L’àngel li digué:
—No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. 31 Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34 Maria preguntà a l’àngel:
—Com podrà ser això, si jo soc verge?
35 L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir:
—Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l’àngel es va retirar.
