17 Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarà del passat,
no hi pensarà mai més.
18 Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna
pel que jo crearé:
crearé una Jerusalem joiosa,
el seu poble desbordarà d’alegria.
19 Jo mateix exultaré per Jerusalem
i m’alegraré pel meu poble.
No s’hi sentirà mai més cap plor
ni cap crit de dolor.
20 Ja no hi haurà nadons
que visquin pocs dies,
ni adults que no arribin
a una llarga vellesa.
Morirà jove qui mori a cent anys,
i tindran per maleït el qui no hi arribi.
21 Construiran cases i les habitaran,
plantaran vinyes i en menjaran els fruits.
Salm 30, 2 i 4-6.11-12a i 13b.
2 Amb quin goig t’exalço, Senyor:
m’has tret a flor d’aigua
i no has permès que se n’alegrin els enemics.
4 Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts;
quan ja baixava a la fossa, m’has donat la vida.
5 Fidels del Senyor, canteu-li,
lloeu-lo recordant que ell és sant.
6 El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia.
11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
vine a ajudar-me, Senyor!»
12 Has mudat en danses els meus planys.
13 Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.
Jo 4,43-54.
43 Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. 44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. 45 Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48 Jesús li digué:
—Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.
49 El funcionari li contestà:
—Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
50 Jesús li digué:
—Ves, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.
52 Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
—Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.
53 Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.
54 Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.
