3 Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. 4 Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
13 Un dia, Israel va dir a Josep:
—Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d’enviar-t’hi.
17 Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan. 18 Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo. 19 I es deien entre ells:
—Mireu, aquí ve el somiador. 20 Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.
21 Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:
—No el matem!
22 I va afegir:
—No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!
Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. 23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, 24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. 25 Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte.
26 Aleshores Judà va dir als seus germans:
—Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang? 27 Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang.
Els seus germans se’l van escoltar.
28 Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se’l van emportar a Egipte.
Salm 105,16-21.
16 Després cridà la fam al país,
els privà del pa que els mantenia.
17 Havia enviat un home davant d’ells,
Josep, venut com un esclau;
18 li fermaren els peus amb un cep
i el coll amb una argolla,
19 fins que es complí la seva predicció
i la paraula del Senyor l’acredità.
20 El rei va enviar qui el deslligués,
el sobirà dels pobles decidí deixar-lo lliure;
21 i el nomenà senyor del seu palau
i administrador de tots els seus béns.
Mt 21,33-43.45-46.
33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” 39 L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
40 »Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
41 Li responen:
—Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
42 Jesús els diu:
—¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.
45 En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
