18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. 20 L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.
21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.
23 L’home exclamà:
—Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. 24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
25 Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.
Salm 128, 1-5.
1 Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
2 Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
3 La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d’olivera
al voltant de la taula.
4 És així com serà beneït
l’home fidel al Senyor.
5 Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.
Mc 7, 24-30.
24 Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. 25 De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. 26 La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. 27 Ell li va dir:
—Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
28 Ella li respon:
—Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.
29 Llavors Jesús li digué:
—Ja que has respost així, ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.
30 Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.
