¹ Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. ² Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. ³ I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
    ⁴ Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
—Moisès, Moisès!
Ell respongué:
—Soc aquí.
    ⁵ Déu li digué:
—No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
    ⁶ I va afegir:
—Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. ⁷ El Senyor li digué:
—He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; ⁸ per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.

    ¹³ Moisès va dir a Déu:
—Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, què els he de respondre?
    ¹⁴ Llavors Déu digué a Moisès:
—Jo soc el qui soc.
I afegí:
—Digues als israelites: “Jo soc” m’envia a vosaltres.
    ¹⁵ Després, Déu va ordenar a Moisès:
—Digues als israelites: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m’invocaran totes les generacions.

Salm 103,1-4.6-8 i 11.

   ¹ Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
    ² Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

    ³ Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
    ⁴ rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable.
    ⁶ El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.
    ⁷ Ha revelat a Moisès els seus camins,
les seves gestes, als fills d’Israel.

    ⁸ «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»
    
    ¹¹ El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.

1C 10,1-6.10-12.

  ¹ Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el mar, ² i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; ³ tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual ⁴ i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist. ⁵ Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert. ⁶ Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. ¹⁰ No murmureu, com alguns d’ells murmuraren, i van morir a mans de l’exterminador. ¹¹ Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps.
    ¹² Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure.

Lc 13,1-9.

  ¹ Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. ² Jesús els respongué:
—¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? ³ Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. ⁴ I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? ⁵ Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

    ⁶ I va afegir aquesta paràbola:
—Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. ⁷ Llavors digué al qui li menava la vinya:
»—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?
    ⁸ »Ell li respongué:
»—Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, ⁹ a veure si dona fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.