1 Després vaig veure a la mà dreta del qui seia al tron un document en forma de rotlle escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells. 2 Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força:
—¿Qui és digne d’obrir el llibre i trencar-ne els segells?
3 Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d’obrir el llibre i de veure què deia. 4 Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d’obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament. 5 Però un dels ancians em digué:
—No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el llibre i els seus set segells.
6 Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat; tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra. 7 L’Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell llibre. 8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant. 9 I entonaven un càntic nou que deia:
—Ets digne de prendre el llibre
i d’obrir-ne els segells,
perquè has estat degollat
i has comprat per a Déu amb la teva sang
gent de tota tribu, llengua, poble i nació,
10 i n’has fet una casa reial
i uns sacerdots dedicats al nostre Déu,
que regnaran a la terra.
Salm 149,1-6a i 9b.
1 Al·leluia!
Canteu al Senyor un càntic nou,
que el lloïn reunits els seus fidels.
2 Que Israel celebri el qui l’ha creat
i s’alegrin del seu rei els fills de Sió.
3 Que lloïn el seu nom, que el lloïn tot dansant
i acompanyin els cants amb els tambors i les cítares.
4 Perquè el Senyor estima el seu poble
i corona de triomf els humils.
5 Que exultin plens de glòria els seus fidels,
i fins de nit cridin d’alegria.
6 Enalteixen Déu amb els llavis.
9 Aquesta és la glòria reservada als seus fidels.
Al·leluia!
Lc 19,41-44.
41 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella 42 i digué:
—Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls. 43 Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; 44 et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.
