AgÈncia cristiana de notícies

2S 7,4-5a.12-14a.16.

2S 7,4-5a.12-14a.16.

19 de març de 2025

4 Aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula:
    5 —Ves i digues a David, el meu servent: “12 Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. 13 És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. 14 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. 16 El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre.”

Salm 89,2-5.27 i 29.

  2 Cantaré per sempre els teus favors, Senyor,
d’una generació a l’altra
anunciaré la teva fidelitat.
    3 N’estic cert, el teu favor és indestructible,
mantens la fidelitat en el cel.

    4 «He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
    5 Establiré per sempre la teva dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.»  

    27 »Ell em dirà: “Ets el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva.”

    29 »Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua.

Rm 4,13.16-18.22.

  13 Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s’obté per la fe. 16 Així, doncs, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. D’aquesta manera la promesa és vàlida per a tota la descendència, no tan sols per als qui viuen sota la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres, 17 tal com diu l’Escriptura: T’he fet pare d’una multitud de pobles; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l’existència allò que no existia. 18 Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d’una multitud de pobles, d’acord amb el que diu l’Escriptura: Així serà la teva descendència. 22 Per això també hi ha escrit: Li ho comptà com a justícia.

Mt 1,16.18-21.24a.

16 i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies.
     18 Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
—Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
        24 Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat.

Col·labora
amb flama

Descobreix com pots ajudar-nos a treballar per una informació eclesial de qualitat, rigorosa i compromesa amb els valors evangèlics.

col·labora
Cerca el teu Sant

Selecciona les dates:

Calendari
Alphabet