1 Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
2 Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. 3 Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:
—Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.
4 Naaman ho va comunicar al seu sobirà:
—La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa.
5 El rei dels arameus va respondre:
—Ves-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel.
Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or i deu vestits nous. 6 En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»
7 Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamà:
—Que potser soc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!
8 Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li:
—Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel.
9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. 10 Aquest va enviar un missatger que li digués:
—Ves, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra.
11 Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient:
—Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. 12 ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra?
Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat. 13 Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:
—Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
14 Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. 15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu.
Salm 42,2-3.;43,3-4.
2 Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua,
també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu.
3 Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida;
¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?
3 Envia’m la teva llum i la teva veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.
4 I m’acostaré a l’altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu.
Lc 4,24-30.
24 Jesús afegí:
—En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
