La convicció que Europa ha de canviar va quedar palesa de forma unànime en les intervencions dels ponents que aquest dijous passat van participar en un nou (i ja van setanta) debat dels Dijous de Religión Digital. Un debat que, per ser l’últim abans de les vacances d’estiu, va començar amb una breu al·locució del responsable d’Institucions Religioses del Banc Sabadell, Santiago José Portas, per a corroborar que la institució que representa secunda, més enllà de les estructures eclesials que acull, els mitjans de comunicació que cobreixen el que esdevé a l’Església espanyola, “i, especialment, el treball que ofereix Religión Digital contínuament”, va assenyalar.
Al costat d’aquest suport i al qual regularment donen a aquests debats virtuals Católicos en Red i Flama, aquesta nova hora de reflexió moderada pel redactor en cap de Religión Digital, Jesús Bastante, va comptar amb veus autoritzades a donar una visió profunda del que necessita Europa quant a la justícia social i a l’acció comuna (i comunitària) per a no perdre el tren del que va ser la Unió Europea en els seus inicis.
Van ser les de Francisco José Prieto, arquebisbe de Santiago de Compostel·la; de Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, i de José Ramón Amor, director acadèmic de la Fundació Pau VI, amb seu a Madrid i inserida en la Xarxa Internacional de Centres Culturals Catòlic des de 2019.
Partint d’una base en la qual no s’entendria tenir un ADN europeu sense haver adquirit amb això el concepte de justícia social brindat des de la cultura cristiana, els contertulians van introduir els seus posicionaments des d’una radiografia general: la d’un Vell Continent que es troba “en la cruïlla”. “Europa sembla cansada de si mateixa i multipolar, i allunyada d’una creativitat evangèlica rellevant històricament”, va assegurar Francisco José Prieto. Elevat a l’episcopat l’abril de 2021, el prelat gallec va oferir meridianes recomanacions per a pal·liar els mals: “Europa haurà de tenir un paper actiu des del seu ric bagatge i des d’una referència moral i ètica, sense pretendre despullar-se de l’adjectiu ‘cristiana'”.
La integració, antídot contra la polarització
El respecte va ser un altre dels principis que va subratllar Natalia Peiro, sobretot quan la xifra de ciutadans en risc de caure en l’exclusió frega ja els cent milions al continent. L’experta en atenció a les persones vulnerables va donar compte d’una evidència que, per a cada vegada és més necessària abordar, la de trencar “una polarització entre dues postures, és a dir, la de voler més unió i la de voler, en contra seva, més nacionalisme”.
Davant d’aquest escenari, la integració és per a Peiro la pastilla que ha de rebaixar les tensions quan es parla d’immigració: “Casos com el de la gestió de la immigració interna donada per guerres (com la d’Ucraïna) ens han fet veure que podem ser bons exemples d’integració”, va afegir.
Després de presentar una aguda visió històrica del concepte de “justícia social”, present ja a l’Església del segle XIX i recollit per tots els pontífexs fins a l’actualitat, el debat també va servir per a entendre que hi ha una desconnexió. “Una desconnexió amb el compromís cap a la mateixa societat”, com va remarcar José Ramón Amor, referint-se a uns polítics i intel·lectuals que tenen els deures per fer. El problema, no obstant això, pot ser major en cas de seguir per aquesta senda: “El concepte [de “justícia social”] està en perill, i una causa són els posicionaments extremistes que han anat florint últimament”, va agregar després l’analista.
Una “veu profètica” que digui on són “els veritables problemes”
Per part seva, i pujant al vagó d’altres veus que han qüestionat aquesta deriva europea, des de les recents declaracions dels bisbes alemanys fins a les de l’arquebisbe italià Matteo Zuppi, un dels eclesiàstics més pròxims al papa Francesc, Prieto va ser clar en totes les seves reclamacions: “Necessitem una veu profètica perquè ens digui on resideixen de veritat els problemes reals, lluny de les desqualificacions al contrari que han fet ombra a tot això”, va sentenciar, abans de demanar “més exemples de lucidesa”. Una cosa que s’aconsegueix, segons el prelat, tornant a les arrels “sense pretendre pensar que qualsevol passat va ser millor”.
Així és com la fina línia entre la manera de perpetrar una justícia social i la dialèctica política que s’ha anat donant a Europa per part dels seus actors també ha tingut cabuda en aquest debat. “Per a arribar a assoliments reals, hem d’escoltar-nos més”, va argumentar la representant de Càritas. “I sobretot fer-ho amb paciència”, va reblar.
Cap a una “ètica de la virtut”
Per a José Ramón Amor, Europa continuarà avançant, però, per a fer-ho de manera adequada, el mitjà serà reconèixer una “ètica de la virtut” capaç de conduir les polítiques de tots els països cap a un respecte comunitari. “Si no és així, això no ho arregla ni Déu”, va ironitzar el representant de la Pau VI, enfocant així el debat cap al respecte que ha de néixer des d’una primera persona del plural afermada davant els vents que bufen.
L’objectiu més a curt que a llarg termini, per a Amor, serà el de no acabar convertint Europa en “un conjunt d’oasis socials i polítics” que no sàpiguen veure “més enllà de les seves fronteres”. “Això ens obliga a rentar-nos les mans en el fang de la vida, com fa el papa Francesc contínuament, i com han fet tots els líders de l’Església catòlica des de Lleó XIII”, va recordar Amor.
El futur està en mans d’uns valors que tenen genètica cristiana i “llavor en la fraternitat”, com s’al·ludia ja en els darrers compassos de la trobada digital. “Amb Pere i sota Pere [lema recurrent en les conviccions històriques del catolicisme], cal seguir el principi eclesiològic”, va manifestar un dels participants en acabar. Només així es podrà mirar amb ulls de doctrina social, la mateixa que emana des de l’Església catòlica enmig del que encara queda d’Europa.
