Mentre la FAO (organisme de l’ONU encarregat de les activitats orientades a erradicar la fam) alerta del risc immediat que milers de persones morin d’inanició a Gaza durant els pròxims dies a conseqüència del setge a què és sotmès l’enclavament, a la comunitat jesuïta del carrer Palau de Barcelona prossegueix la vaga de fam per la pau a Palestina iniciada el passat 1 de febrer per Gabriela Serra, Martí Olivella i Llum Mascaray.
Una setmana després de l’inici d’aquest “petit gest d’empatia” adreçat a la consciència del conjunt de la societat perquè cadascú, des de les seves possibilitats i responsabilitats contribueixi a aturar les guerres, els activistes continuen dedicant els matins a participar en activitats programades i les tardes a rebre a totes aquelles persones que els volen saludar. Per organitzar aquest reguitzell de visites, tenen l’ajut dels membres d’algunes de les entitats que els donen suport en aquesta campanya, com en Marc Jamal, de la Comunitat Palestina de Catalunya. Avui, serà ell qui em baixarà a buscar al portal de Migra Studium, facilitarà la trobada amb els activistes i, més tard, buscarà un espai adequat dins l’edifici dels jesuïtes per portar a terme aquesta entrevista amb Llum Mascaray, militant de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica, mestra jubilada i activista de llarga trajectòria a favor de la justícia social.
Ens ha acompanyat fins aquí en Marc, membre, de la Comunitat Palestina. Deu ser difícil per a ells veure com estan massacrant el seu poble.
Sí, s’ho estan passant molt malament. En aquests dies han vingut a veure’ns, entre molta altra gent, un fotògraf de Gaza que fa vuit mesos que és a Catalunya. Des del 7 d’octubre, cinc membres de la seva família han estat assassinats pels bombardejos de l’exèrcit israelià. També ens ha visitat un periodista de Cisjordània que té al darrere una història de persecució impressionant per part d’Israel, no només a la seva terra, on ha estat a la presó i ha estat atacat, sinó també a Espanya, on ha estat objecte del setge per part del Mossad. Per tant, hem de donar suport al poble palestí perquè en aquest conflicte amb Israel hi ha hagut una desproporció enorme de forces. Ningú de nosaltres no aprova els atemptats de Hamàs del 7 d’octubre, perquè són uns fets absolutament condemnables, però la venjança ha assolit un grau de brutalitat insuportable.
“CONDEMNEM ELS ATEMPTATS DE HAMÀS DEL 7 D’OCTUBRE, PERÒ LA VENJANÇA PER PART D’ISRAEL HA ASSOLIT UN GRAU DE BRUTALITAT INSUPORTABLE”
Se senten impotents, davant d’aquesta situació?
Molt, per això ens hem mobilitzat, per canalitzar en certa manera aquest sentiment d’impotència, de desesperació i de ràbia. Fins ara, havíem acudit a totes les manifestacions que s’havien fet sobre aquest tema, i ho continuarem fent quan sortim d’aquesta vaga, però aquest cop vam creure que calia fer alguna cosa cridanera que pogués interpel·lar més la ciutadania, les organitzacions, els partits, els parlaments i dels governs. Així que ens vam unir la Gabriela, en Martí i jo per dur a terme aquesta acció, ja que estem convençudes que la noviolència activa té sentit i possibilitats reals.
Confien en el fet que aquesta iniciativa canviï alguna cosa?
Ja està canviant la consciència de molta gent, tant la que ha decidit augmentar la seva implicació, com aquella que havia perdut la confiança en les manifestacions i mobilitzacions ciutadanes. Som una petita cosa que vol interpel·lar i que va multiplicant-se a poc a poc.
La vostra web està en contínua evolució i el nombre d’entitats que els donen suport no para de créixer. Com valoren l’impacte que estan tenint en la societat catalana?
Després d’una setmana de vaga de fam, ens trobem en una nova fase. Nosaltres hem enviat una carta i el manifest al ministre d’Afers Exteriors dient els motius pels quals fem la vaga de fam i demanant una resposta. L’objectiu principal de la vaga de fam és incidir en el Govern d’Espanya perquè posi fi al comerç d’armes amb Israel i perquè doni suport a la denúncia de Sud-àfrica contra el govern d’Israel pel genocidi a Gaza davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU. Ara proposem que tothom contribueixi a fer arribar una allau de cartes directament al ministre d’Afers Exteriors. A la nostra web es troba la manera de fer-ho. Cal entrar-hi.
“LA NOSTRA INICIATIVA ESTÀ CANVIANT LA CONSCIÈNCIA DE MOLTA GENT, TANT LA QUE HA DECIDIT IMPLICAR-SE MÉS COM LA QUE HAVIA PERDUT LA CONFIANÇA EN LES MOBILITZACIONS CIUTADANES”
Des que la Cort Internacional de Justícia va ordenar a Israel “prendre mesures per evitar el genocidi a Gaza”, els atacs sobre la Franja s’han intensificat i, a més a més, Israel ha iniciat una campanya per acabar amb la UNRWA, l’agència de les Nacions Unides de la qual depenen més de dos milions de refugiats palestins? Realment creu que hi ha algú que pugui aturar aquesta barbàrie que ja ha provocat desenes de milers de morts, ferits i desplaçats?
És terrible. Estan utilitzant la intel·ligència artificial per localitzar els objectius. Hi ha uns nivells de sofisticació impressionant. Quan la CiJ va dictaminar les mesures cautelars, la manera de comportar´se en els judici per part d’alguns representants d’Israel era una burla. Els preguntaven per una cosa i responien una altra. El costum que tenen d’impunitat, de sortir-se amb la seva, és tremend. La UNRWA, té vora 30.000 treballadors i és absurd que per la presumpta implicació de mitja dotzena d’ells en els atacs del 7 d’octubre tants països hagin retirat el finançament a l’entitat. No té cap sentit, dos milions de persones moriran de fam en molt poc temps sense l’assistència de la UNRWA. Israel mai ha obeït cap resolució de les Nacions Unides. Tant de bo que comencessin a fer-ho. Dit això, la iniciativa de Sud-àfrica davant la Cort Internacional de Justícia és encomiable.
Deia en Martí Olivella fa uns moments que la vaga durarà “fins que la ment aguanti”. Els fan aquesta pregunta sovint?
Ens ho han preguntat moltes vegades. Aguantarem, com diu en Martí, fins que la ment aguanti, o bé fins que el metge que ens cuida, el Dr. Pere Ródenas, ho digui. Estem molt ben atesos per ell i també per una infermera, la Laia Gómez, que ve cada dia les 13 hores a fer els controls pertinents en aquests casos. Quan vam acordar iniciar la vaga amb la Comunitat Palestina, ens van posar com a condició que la decisió última per a continuar fos mèdica.
Què diria a aquelles persones que ens estan llegint?
No ens pregunteu què podeu fer per nosaltres, preguntem-nos què podem fer conjuntament, comunitàriament per una veritable pau a Palestina! I els recordaria el verset d’Isaïes 32,17: “El fruit de la justícia serà la pau, la calma i la seguretat en seran per sempre la collita”.
Té esperança en què les coses millorin?
Soc cristiana i, per tant, l’esperança no la puc deixar mai arraconada; en tinc el cor ple. Però és veritat que la situació és molt i molt complicada. Des de 2008, Gaza ha patit agressions militars per part d’Israel i cadascuna ha estat pitjor que l’anterior; i l’actual està superant tots els límits imaginables. Hi ha un munt de persones traumatitzades en aquest poble que, malgrat tot, té una capacitat de resiliència enorme.
