“Estaria bé explicar al Papa que Sant Cugat també vol el títol de Patrimoni de la Unesco”

file (11)-min
Claustre del Monestir de Sant Cugat.

Les obres d’Antoni Gaudí, el Monestir de Poblet i el conjunt arqueològic de Tarragona tenen un tret en comú: són béns culturals catalans que, gràcies a la UNESCO, presumeixen d’haver obtingut durant els últims anys el títol de Patrimoni Universal Cultural, una de les majors condecoracions mundials que poden rebre les construccions del planeta per la seva excepcionalitat. Aquest 2024, una nova candidatura ha arrencat a caminar amb empenta per recórrer el “llarg recorregut” que, per a un dels promotors de la iniciativa, Salvador Masip, la separa d’entrar al llistat: la del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

El consistori de Sant Cugat, que és propietari de tot el recinte monàstic, n’ha rebut aquesta setmana la proposta per part de l’entitat local Amics de la UNESCO Sant Cugat, fundada a finals del segle passat, i des d’ara estudiarà totes les possibilitats que hi hagi sobre la taula perquè pugui fer tot el recorregut pertinent i passi, primer, per la Generalitat de Catalunya i, després, pel Govern d’Espanya, el qual en tindrà la darrera paraula per fer-la arribar davant d’aquesta organització mundial fundada el 1945.

La construcció del claustre, que és d’estil romànic, va començar cap a l’any 1190 i es va acabar el 1220, un any abans que morís el seu mestre d’obres, Arnau Cadell, el primer artista català conegut amb nom i cognom, i director, també, d’un altre claustre, el de la catedral de Girona. De fet, es coneix la seva autoria santcugatenca per haver decidit signar i representar el seu propi cos, sobre la pedra i en miniatura, en una les cent quaranta-quatre columnes (amb els seus corresponents capitells) que rodegen un pati interior de nou-cents metres quadrats. Al bell mig, una font evoca la idea del Paradís descrit al Gènesi.

Després d’una primera fase en què s’han fet diversos estudis per tal de fer viable aquesta candidatura, la de Sant Cugat vol resseguir les mateixes passes que està protagonitzant la Seu d’Ègara, a la mateixa diòcesi. En aquest cas, la candidatura egarenca va iniciar el procés el 2015, quan es va presentar púbicament a la ciutadania, i quatre anys més tard el Consell de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura va acordar inscriure-la en la Llista Indicativa, un pas fonamental per aspirar a formar part del patrimoni mundial de la Unesco. El passat octubre, el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, va presentar-la al Papa Francesc i posteriorment els seus titulars han anat escalant posicions per complir el seu propòsit.

Per bé que s’espera un procés “que no serà pas ràpid”, assenyala el president d’aquesta associació, “la il·lusió hi és, i cada vegada s’està contagiant a més persones”. Per a una població de gairebé 100.000 habitants representaria, indica Masip, “situar al mapa” no tan sols Sant Cugat, sinó també la destresa del mestre Cadell. “No descartem —acaba— portar la candidatura allà on sigui, i si és al Vaticà, millor“.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia