Es compleixen aquest dijous dotze anys de l’històric conclave del 13 de març de 2013 en què, pocs minuts després de les set del vespre, els membres del col·legi de cardenals van presentar el papa Francesc, 266è pontífex de l’Església catòlica. “Els meus germans cardenals han anat a buscar un bisbe per a Roma a la fi del món”, va dir el recent elegit pontífex en la seva primera al·locució des de la lògia central del Palau Apostòlic del Vaticà.
Avui, en l’aniversari del pontificat, el món torna a mirar cap a Roma, aquest cop, però, per seguir l’evolució de la salut del pontífex, que va ser ingressat el 14 de febrer en l’Hospital Policlínic Gemelli per tractar-se d’una bronquitis. Al llarg d’aquest ingrés, milions de persones han tingut el líder de l’Església catòlica més present que mai en les seves oracions. Al mateix temps, la seva autobiografia, Esperança, ha captivat molts lectors, oferint una mirada més profunda a la seva vida, valors i trajectòria.
Una d’aquestes persones ha sigut Antoni Matabosch, que es va llegir l’obra en dues tardes i, a més a més, en va fer una recensió per a la revista Qüestions de vida Cristiana. “És una autobiografia en què Bergoglio es mostra tal com és”, assegura el prevere sobre el llibre, la meitat dels capítols del qual serveixen per explicar el període vital de Bergoglio des del naixement fins a la seva ordenació com a capellà a 30 anys. “Tot el que va viure al llarg d’aquesta etapa va donar sentit al que va fer posteriorment com a capellà, bisbe i Papa”, afirma Matabosch.
Una altra persona que durant les darreres setmanes ha gaudit amb la lectura d’Esperança ha sigut el delegat de mitjans de comunicació del bisbat de Sant Feliu, Emili Pacheco. “Tots ens en fem una idea de com és el Papa, com pensa, quins són els seus valors i les seves prioritats a la vida… però realment si es vol entendre el seu pensament més profund i moltes de les accions que ha fet al llarg del pontificat, cal llegir aquesta biografia”, destaca Pacheco.
Un altre aspecte que subratlla el periodista sobre el llibre és la seva capacitat de mostrar al gran públic el Jorge Mario Bergoglio, “fill d’immigrants que des de ben petit va mostrar sensibilitat cap als més febles i vulnerables, una manera de fer i actuar que sempre l’han acompanyat”. “El Papa també fa autocrítica i es retreu a si mateix comportaments amb determinades persones que potser no van ser els més adequats”, puntualitza Pacheco sobre una biografia que, remarca, “permet conèixer una vida coherent amb la que projecta com a pontífex”.
Una història “absolutament humana”
Esperança ha sigut un dels llibres que ha recomanat últimament de forma recurrent l’advocat Àngel Miret. Per al jurista i expolític, es tracta d’una obra amb “un alt contingut pastoral”. “El Papa —diu— podria haver presentat un text acadèmic, farcit de dades sobre la seva vida eclesiàstica, les personalitats que ha conegut, les responsabilitats que ha exercit en l’Església, però s’ha decantat per una història absolutament humana en la qual ha obert el cor”.
Per a Miret, les vinculacions amb gent de tota mena que es mostren en el llibre posen de manifest la gran comprensió de Bergoglio de la naturalesa humana. “Després d’aquesta lectura s’entenen millor algunes decisions del Papa, com ara la que el va portar a decantar-se per la residència de Santa Marta com a lloc per viure i no l’apartament papal. No ho va fer per no voler luxes, sinó perquè és una persona que necessita relacionar-se amb la gent i no estar aïllada”, reflexiona Miret, advertint que el protagonista d’Esperança és “una persona com qualsevol altra, amb llums i ombres”.
Publicada en català a inicis de 2025 pel segell Rosa dels Vents i enriquida amb fotografies inèdites de gran valor, Esperança és fruit de sis anys de treball entre el papa Francesc i l’editor italià Carlo Musso, encarregat de redactar i estructurar el relat en estreta col·laboració amb el Papa “Ha estat una llarga i intensa aventura”, assegurava Musso a finals de 2024 amb motiu de l’anunci de la publicació.
“El llibre de la meva vida és la història d’un camí d’esperança que no puc imaginar separat pel de la meva família, de la meva gent, del poble de Déu”, explica Francesc en l’obra, que havia de veure la llum de forma pòstuma, però que va sortir abans per desig el Papa, aprofitant el context del Jubileu 2025, dedicat precisament a l’esperança, virtut cristiana que Francesc, de 88 anys, proposa com a resposta al món convuls en què vivim.
