Esglésies que entren als programes electorals: un patrimoni utilitzat per concórrer a les municipals

file (11)-min
El president català, Pere Aragonès, amb el grup municipal de Constantí que aspira a entrar en el govern. | ERC Constantí

Començat el mes de maig, s’escalfen els motors arreu de Catalunya des d’un punt de vista polític amb motiu dels comicis municipals previstos per a l’últim diumenge del mes. Una vegada conegudes les llistes de tots els grups que hi concorreran en cada municipi, els programes electorals prenen cos a còpia que es coneixen noves propostes i, per bé que ho fan tímidament, les esglésies de diverses poblacions també hi són mencionades, ja sigui perquè necessiten una reforma, ja sigui perquè són elements identitaris per a la seva comunitat.

A finals d’abril, Junts per Catalunya a Palamós i Sant Joan, al municipi situat ben bé al mig de la Costa Brava, feia notòria a través d’un vídeo fet córrer a les xarxes socials pel seu alcaldable, Raimon Trujillo, la necessitat de rehabilitar el campanar de l’església de Santa Maria, “una de les icones del municipi”, en paraules del grup candidat a ocupar-hi l’alcaldia. L’alcaldable de Junts explicava que “des del partit apostem perquè una de les imatges del nostre municipi, que a més es veu des de molts punts, estigui rehabilitada i sigui bonica”, i, alhora, sigui un “orgull” per als palamosins i “un dels pilars fonamentals en l’àmbit turístic”. En aquest cas, l’Ajuntament, que és el propietari del temple i en té l’ús cedit al Bisbat de Girona, ja es va encarregar el 2017 d’arrebossar les zones que estaven en mal estat i de reparar les esquerdes que s’hi estaven generant.

També ha utilitzat l’església com a recurs programàtic la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a la població de Constantí, al Tarragonès, on governa el PSC. Referint-se a l’actual procés d’arranjament de l’església de Sant Feliu Màrtir, aconseguit a través de subvencions d’entitats públiques i privades, així com de l’Arquebisbat de Tarragona, la candidatura encapçalada pel músic Joan Reig va evidenciar el seu afany, en cas d’aconseguir els vots necessaris per accedir al consistori local, de “continuar treballant per preservar i potenciar el valor patrimonial i cultural del nostre municipi“. Uns dies més tard, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va acompanyar el grup municipal en una roda de premsa davant d’aquesta església per refermar aquesta decisió.

Del Tarragonès al Garraf. A Sitges és on Fets per Sitges ha fet públics la majoria dels punts del seu programa electoral, en què no hi ha faltat la proposta de millorar les escales que condueixen a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. També, a 70 quilòmetres de distància, a Valls, és on la cap de llista de Junts per Valls, l’actual alcaldessa Dolors Ferré, va presentar divendres passat les principals línies de la seva candidatura per revalidar el mandat; en elles, va tenir l’ocasió de referir-se a la restauració de l’església de Sant Francesc com un dels objectius principals de la seva formació.

Menys falaguera per a l’Església ha estat la proposta de Compromís per Dénia, a la capital de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià, on Rafa Carrió, candidat a l’alcaldia, va assegurar que el partit treballarà en la reversió de la titularitat pública de tots aquells béns immatriculats de forma il·legítima per l’Església. Una Església que ha entrat en joc en aquestes eleccions municipals i es converteix en un element de debat polític a escassos dies de la seva celebració.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia