Aquestes paraules del papa Francesc resumeixen el missatge que, el 14 de juny passat, el bisbe de Roma va adreçar al Consell de Seguretat de la Nacions Unides.
El papa començava el seu discurs recordant als membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides el moment que vivim, “crucial per la humanitat, on la pau sembla sucumbir davant la guerra”. I és que, com deia Francesc, “els conflictes augmenten mentre que l’estabilitat es veu més amenaçada”. Per això Francesc deia que “estem vivint una tercera guerra mundial a trossos”.
El Papa, que recordava la missió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (vetllar per la seguretat i la pau al món), assegura ara que aquest organisme “apareix davant els ulls dels pobles, impotent i paralitzat”. Malgrat que, com deia Francesc, “amb el naixement de les Nacions Unides, semblava que la humanitat havia après a dirigir-se cap a una pau més estable. Però sembla que s’estigui retrocedint”.
El papa, que feia una crida a “treballar pel bé de tota la humanitat”, recordava també, que en aquest moment “estem més a prop” els uns dels altres, “però no per això som més germans”, ja que “patim una manca de fraternitat que es fa visible en situacions d’injustícia, pobresa i desigualtat” i també “per la manca d’una cultura de la solidaritat”, que provoca “els conflictes armats i les guerres”.
I amb tot, el papa deia en el seu missatge, que “la pau és el somni de Déu per la humanitat”, encara que “des del punt de vista econòmic la guerra atrau més que la pau, perquè afavoreix els guanys d’uns pocs, en perjudici dels pobles”. Per això el papa denunciava “els diners guanyats amb la venda d’armes”, ja que “és un diner tacat amb sang innocent”.
El papa, que afirmava que “ha arribat el temps de dir “no” a la guerra”, recordava que per construir la pau és necessari “sortir de la lògica de la legitimitat de la guerra”. I és que “les guerres no són justes, només la pau és justa”. Una pau estable,“no construïda sobre l’equilibri de la dissuasió, sinó sobre la fraternitat que ens uneix”. La pau, com deia el papa, “és un treball artesanal que requereix passió i paciència, tenacitat i diplomàcia”. Per això la pau només “és possible si se cerca veritablement”, a diferència dels qui declaren la guerra utilitzant mentides i falsedats. Precisament, fa uns dies el cardenal Filoni recordava que la guerra d’Iraq, el 2003, amb la invasió dels EEUU, “va ser un dany inacceptable, una guerra per una suposició”. Una guerra declarada degut a un engany: les mentides d’Aznar, Buch i Blair, sobre les suposades armes de destrucció massives.
En el seu missatge al Consell de Seguretat de l’ONU, el papa deia que “encara estem a temps a escriure un capítol de pau en la història” i que podem aconseguir-ho, “fent que la guerra pertanyi al passat i no al futur”. Tant de bo hi arribem a temps.
