“Joan, des de dalt, on descanses, perdona’ls. Com Jesucrist va perdonar la humanitat. Perdona’ls, com a bon cristià“. Amb aquestes paraules plenes de resignació es dirigia Josep Alsina als autors de la mort del seu fill, el capellà i missioner Joan Alsina (1942-1973), afusellat en ple cop d’estat a Xile, perpetrat per Augusto Pinochet contra el democràtic govern presidit per Salvador Allende. Allà hi era, des de feia poc temps, com a responsable de personal en un hospital i com a capellà d’una parròquia.
Cinquanta anys més tard d’aquest succés, es manté més viu que mai el record del prevere de Castelló d’Empúries, tal com ho ha reflectit tot aquest temps la llarga llista d’accions impulsades des de la diòcesi de Girona. Enguany, aquesta mirada al passat es materialitza amb la publicació del llibre El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina, que ha estat possible, entre diverses entitats, per la delegació gironina de Justícia i Pau, i que va més enllà de la simple explicació d’uns fets concrets.
“L’obra busca, en tot cas, reproduir la sensació que, passats els anys i entrats en una possible etapa de silenci (després de tantes dècades de soroll), convé interioritzar i revisar el comportament de la societat davant les injustícies socials que encara perduren”, afirma Albert Quintana, president de l’entitat impulsora de l’obra, que es deté, tot seguit, en un dels punts centrals en la vida del màrtir per extreure el detonant d’aquesta “preservació” del seu record: “La dimensió amb què va ser adoptada la idea del perdó per part dels Alsina [el fill, volent traslladar-la al seu assassí segons abans de morir, i el pare, el Josep, utilitzant-la el 1974] és un dels trets que més ens ajuden a continuar aprenent de la petjada creient i crítica del Joan”.
Però que Alsina fos un personatge lligat de mans i peus al sacerdoci i l’activisme, i, que per això, aconseguís estendre mínimament el seu pensament teològicament “alliberador” a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, “no ha de suposar ni molt menys la seva santificació“, tal com es reconeix a la publicació a través d’una cita recuperada de mossèn Vicenç Fiol, mort el 2015.
“El seu llegat va més enllà —determina Quintana—, ja que els seus pensaments superen la seva mort i ens continuen ensenyant moltes coses, com ara les passes per actuar en el present, tal com va passar, salvant les distàncies, amb un altre mossèn gironí, Joaquim Vallmajó“, el qual va morir a Ruanda mentre hi feia de missioner, el 1994. Així és com ho pensa mossèn Àngel Jiménez en un dels capítols d’aquesta obra, segons el qual, mig segle després de la mort del seu company sacerdot, “ni el mal ni la mort tenen la darrera paraula“. Tot fa pensar, per tant, que hi haurà Joan Alsina per temps.
