En un món cada cop més connectat digitalment, els espais de trobada i reflexió profunda són essencials per als joves. Amb aquesta premissa, el Bisbat de Solsona va organitzar entre finals de juliol i primers d’agost un pelegrinatge per unir camins físics i espirituals. Des de Loiola fins a San Miguel de Aralar, un grup de 28 participants va embarcar-se en un viatge que, a més de promoure l’activitat física, també va oferir moments de formació i introspecció sobre la vida de Sant Ignasi de Loiola. Marc Majà i Guiu, responsable de la Delegació de Joventut, comenta com es s’ha gestat aquesta iniciativa i l’efecte que ha tingut en els joves participants.
Com va sorgir la idea d’aquest pelegrinatge?
La idea va néixer des de la Delegació de joventut, que volia organitzar una setmana de camí de Sant Ignasi. Inicialment, pensàvem en fer el camí de Sant Jaume, fins i tot amb la idea de començar des de lluny i sumar etapes per arribar a Santiago de Compostela. Finalment, vam optar per fer un format similar, caminant al matí i descansant a la tarda, amb activitats de formació, missa i jocs, però seguin una ruta diferent. Així, vam decidir caminar des de Loiola fins a San Miguel de Aralar.
Quina va ser la logística i col·laboració amb altres persones?
Vaig tenir la sort de conèixer alguns mossens de la zona que ens van ajudar amb l’acollida, locals i indicacions. Això va facilitar que decidíssim fer la ruta de Loiola a San Miguel de Aralar, amb l’ajuda del capellà del santuari d’aquest lloc.
Quin era el perfil del grup participant?
Érem un grup d’unes 28 persones, de les quals 25 eren joves i alguns monitors. D’entre aquests, 7 eren menors d’edat, i la resta adults. Teníem també un parell de persones per a la cuina i intendència. Entre ells, jo mateix que també vaig de fer de guia i acompanyant.
Com van viure els participants l’experiència?
Els joves s’ho van passar molt bé. El pelegrinatge va ser una experiència enriquidora, amb paisatges de Navarra i del País Basc preciosos, i bones interaccions amb la gent dels pobles. Malgrat que va ser físicament cansat, no va ser un patiment excessiu, gràcies a la logística i a la presència d’un cotxe de suport que va ajudar quan calia.
Hi va haver moments de formació durant el pelegrinatge?
Sí, cada tarda teníem moments de formació sobre la vida de Sant Ignasi, amb explicacions breus que ajudaven a connectar amb la seva figura i el seu llegat. Vam dividir els participants en grups de menors i majors d’edat per tal d’afavorir el debat i la reflexió.
Va haver-hi un interès notable sobre la figura de Sant Ignasi, especialment entre els joves majors d’edat, que van quedar impressionats pel seu testimoni. Els adolescents més aviat escoltaven, sense més, però els joves majors i molts altres es van entusiasmar amb la vida d’Ignasi. Van reconèixer el seu recorregut i com aquest podia inspirar-los.
Quina creus que és la clau per atraure joves a l’Església?
Pensem que és essencial crear espais on se sentin convocats, amb propostes atractives, com ara pelegrinatges o activitats de voluntariat. És important que al mig d’aquests espais hi hagi moments més explícits d’ensenyament sobre la fe. Els joves se senten cridats a participar si la proposta els apel·la i també quan veuen que no només és atractiva per fora, si no que una vegada dins, com a participant, noten que hi ha un treball al darrere, uns espais que estan cuidats i pensats per acompanyar-los en la fe.
Heu notat alguna connexió entre aquest pelegrinatge i la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) passada?
Sí, la majoria dels participants del pelegrinatge havia estat present a la JMJ. Aquestes experiències han ajudat a cohesionar el grup i a motivar-los a continuar el seu recorregut de fe. La majoria dels participants de la JMJ té un record molt positiu. Van apreciar la immensitat de l’esdeveniment i l’impacte de trobar-se amb el Papa, malgrat que hi ha també qui no es va sentir còmode amb la massificació.
Ara que vostè deixarà la Delegació de Joventut quines seran les seves pròximes passes?
Continuaré amb les meves altres responsabilitats, com ara la rectoria del seminari, les vocacions i la nova delegació de família i vida, que estarà revitalitzada d’aquí poc temps. A més, tot i no tenir cap parròquia assignada, estic sempre per cobrir parròquies quan calgui, fen substitucions per diverses causes.
