L’Enzo González va néixer a Buenos Aires, Argentina, el 22 de juny de 2001. Viu a Anglesola des de fa cinc mesos, després d’haver viscut gran part de la seva vida a Tàrrega. Treballa a Agramunt, en el departament de compres d’una empresa dedicada la fabricació de compactadors de deixalleries i escombraries de tot tipus. “En el futur —diu— espero continuar en aquesta empresa, anar creixent tant en l’àmbit laboral com en el personal i, després, allò que em deparin els camins del Senyor, sempre confiant en Ell”.
Per què has decidit anar a la JMJ?
Perquè penso que és una oportunitat molt maca per trobar-nos, com a joves cristians, amb tota una multitud de gent que amb qui compartim la fe. La JMJ és una experìència que ens permet conèixer gent nova i, també, sentir que no estem sols, que hi ha més gent jove com nosaltres i que som el futur de l’Esglèsia.
Vas heretar la fe de la teva família, dels teus pares?
Sí, sobretot de ma mare. El meu pare sempre s’ha considerat ateu, per bé que des de fa uns mesos està començant un cert procés de canvi, de conversió. D’altra banda, la meva mare era la única creient de la família, i em va portar a l’Església a través de la primera comunió i la confirmació. A partir d’aquí, gràcies a les catequesis i els grups de joves de la parròquia, vaig conèixer a Jesús i, a poc a poc, m’hi vaig anar enamorant.
El fet de ser catòlic, et fa sentir diferent als altres?
Molts cops sí, sobretot perquè els catòlics anem a contra corrent de la societat d’avui en dia. Molts cops fins i tot arribo a sentir-me sol davant circumstàncies en les quals faig o dic coses que els altres no fan o no diuen, però mai estem sols ja que Jesús sempre ens acompanya en totes aquestes batalles que tenim cada dia de la nostra vida.
Parles de Déu, o de l’Església, amb els teus amics?
Sí, sovint surten temes de debat o controvèrsia en els quals, com a catòlics, de vegades som posats a prova en la notra creença. Com en tot, hi ha debats i debats. N’hi ha alguns en els quals pots obrir-te i explicar als altres el teu testimoni de vida i, alhora, escoltar les opinions dels altres, sempre amb respecte i sense jutjar ni criticar; n’hi ha d’altres, però, en els quals es burlen de la meva creença i em sento atacat pel simple fet de ser catòlic.
El papa Francesc ha recomanat en un dels darrers missatges als participants de la JMJ que es preparin per a la Jornada parlant amb els seus avis, perquè n’aprenguin. Ho has fet? Parles habitualment amb els avis i/o la gent gran?
Doncs en aquest cas a mi particularment m’és difícil. Només em queda un avi viu, que és a Argentina. Quan podem amb la família hi parlem per telèfon, però és de tant en tant. D’altra banda, és cert que a la meva parrpòquia la gran majoria de gent és més aviat de la tercera edat. M’agrada parlar amb ells, sobretot per la saviesa que tenen, però, òbviament, de vegades els és difícil adaptar-se als nous projectes que els joves aporten a la parròquia.
Què penses del papa Francesc?
Com a argentí estic naturalment molt orgullós de tenir-lo com a Papa, no tant pel simple fet de ser del meu país sinó també per ser un papa amb molta passió pels joves. M’agrada molt la seva manera de pensar i la seva humiltat i testimoni de vida. Es pot veure, per exemple, a Amén de Disney, on trobem al Papa invertint part del seu temps en conversar —i principalment escoltar— els joves d’avui en dia, sense importar com i d’on són, respectant-los, escoltant-los i acollint-los.
L’Església coneix els problemes reals que afecten els joves en l’actualitat (dificultat d’emancipar-se, taxa d’estudiants que no acaben els seus estudis, franja de població desanimada o frustrada…)?
Tot i que pugui no semblar-ho, l’Església és conscient dels temes d’actualitat. A més, fa immenses obres de caritat en molts llocs, malgrat que no apareguin a les notícies. En aquest cas concret, opino que una manera que els joves se sentin acollits i escoltats en l’Església és vivint una experiència com la de la JMJ.