Entre el riu Ebre i una església romànica: el pessebre vivent de Garcia, el més jove del sud de Catalunya

file (11)-min

Les capelles interiors d’una església que va caure en desús després de ser bombardejada el 1936, a la Ribera d’Ebre, tornaven a acollir per segona vegada, el passat 22 de desembre, el naixement de Jesús, interpretat per una cinquantena de veïns de Garcia, on s’eleva des del segle XIII aquest temple, refet durant el segle XVII, en la part més alta del municipi. “És un dels pocs pessebres vivents del sud de Catalunya i s’ha de cuidar perquè no ens hàgim de desplaçar sempre a una altra diòcesi per veure néixer el Fill de Déu”, remarcava un dels espectadors que feien cua per poder accedir a un dels tres passis que s’han organitzat enguany.

Dos actors del pessebre vivent, en una de les escenificacions costumistes que s’hi representen. | ‘Flama’

Però la singularitat d’aquest retaule vivent no és tan sols el fet de representar-se en un turó des d’on s’observa el riu més cabalós de Catalunya, que comparteix semblança fonètica amb l’art dels pessebres i que a Garcia pot passar a representar el riu Jordà mentre Josep i Maria esperen que el messies vegi la llum: un altre dels elements que destaquen en aquest pessebre és la necessitat que tenen tots els seus integrants de saber que “per consolidar aquest projecte cal temps, paciència, esforç i una clara motivació per reconèixer què es pot aprendre d’altres pessebres amb més veterania”, com apuntava Blanca López, l’alcaldessa de Garcia i una de les actrius que simulaven ser a Betlem en l’arribada dels pares de Jesús.

L’església vella de Garcia acull des de fa dos anys el pessebre vivent que organitza aquesta localitat.

“En un pessebre vivent és on millor es comprèn el significat del Naixement”

La de l’alcaldessa no era l’única cara coneguda per a una població de poc més de 500 habitants que ha volgut embarcar-se en “l’apassionant però, alhora, difícil món de fer-se un lloc en els programes festius de Nadal”, en paraules de López. Per això, mentre el sacerdot Christian Pinto feia ressonar la seva veu a través dels altaveus perquè actors i actrius es passegessin per l’interior de l’església sense la necessitat d’articular paraula, veïnes del municipi com ara Teresa Hernández o Neus Marches repetien escenificació: “És emotiu veure’ns a tots il·lusionats per representar el naixement de Jesús”, subratllava la primera, per a la qual “sense fe, probablement, seria més complicat trobar al·licients necessaris per resoldre els errors“.

Són diverses les famílies de Garcia que hi són representades amb tots els seus membres. | ‘Flama’

Per bé que el pròxim any les representacions de Garcia no es faran en aquest indret “perquè volem que l’església pugui ser reformada del tot i aculli altres celebracions litúrgiques”, com indicava l’alcaldessa de la localitat, allò que perdurarà serà la sensació de contribuir en el naixement d’un projecte col·lectiu i passional: “No sabem quan deixarem de pensar que, de moment, estem començant a néixer com a pessebre vivent, però la qüestió és que en aquest procés inicial és quan millor es comprèn el significat més concret del Naixement, el del primer encontre humà“, concloïa, per la seva part, un altre dels actors.

El prevere Christian Pinto és rector de Garcia des de fa quatre anys. | ‘Flama’
Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia