“Que Déu us beneeixi, us guardi i faci brillar el seu rostre sobre vosaltres i tingui misericòrdia sobre vosaltres”. Amb aquestes paraules, extretes de l’Antic Testament, es va adreçar el capellà James Martin el passat dimecres 20 de desembre a Damian i Jason en la que va ser la seva primera benedicció d’una parella homosexual després que la Santa Seu publiqués Fiducia supplicans, declaració que autoritza els capellans a beneir parelles divorciades o del mateix sexe.
“Benvolguts amics: he tingut l’honor de beneir els meus amics Jason i Damià aquest matí a la nostra residència jesuïta, d’acord amb les noves directrius establertes pel Vaticà per a les parelles del mateix sexe. Però abans d’això, he estat beneït per la seva amistat i suport”, va anunciar el jesuïta a través de les xarxes socials.
En un acte recollit pel The New York Times, Martin no va vestir cap túnica ni va llegir cap text, tal com demana la nova declaració vaticana, que adverteix que aquestes benediccions han d’estar exemptes de qualsevol “vestimenta, gest o paraula pròpies d’un casament”, a fi de no equiparar-les amb el sagrament del matrimoni.
Referent mundial catòlic en la defensa del col·lectiu LGTBI, Martin va acollir amb satisfacció aquesta nova declaració vaticana, que, poques hores després de la seva publicació, va qualificar com “un gran pas endavant en el ministeri de l’Església a les persones LGBTI, alhora que va reconèixer “el profund desig de moltes parelles catòliques del mateix sexe de la presència de Déu en les seves relacions amoroses”.
Polarització a l’Església
El capellà, que és subdirector de la prestigiosa revista jesuïta America Magazine, no ha sigut l’únic que ha acollit favorablement aquest document del magisteri de l’Església. També ho han fet oficialment conferències episcopals com la d’Alemanya, la de Suïssa, la de Mèxic o la de Filipines. En el cas d’Alemanya, el president dels bisbes, Georg Bätzing, ha subratllat les diferents formes de benedicció en la pràctica de l’Església. “És bo que ara es desenterri aquest tresor per la diversitat d’estils de vida”, ha assegurat el prelat.
No obstant això, Fiducia supplicans també ha generat rebuig i recel entre altres episcopats d’arreu del món com Dinamarca, Ucraïna, Malawi, Nigèria o Kazahstan. En el cas d’Ucraïna, els bisbes han advertit que la declaració presenta “un perill”, ja que “la seva formulació ambigua pot provocar interpretacions divergents entre els prelats“.
En aquest sentit, la resposta més contundent ha arribat des de Kazahstan, des d’on membres de la jerarquia eclesial han assegurat que el document contradiu “la revelació divina i la doctrina i pràctica ininterrompuda de dos mil anys” de l’Església catòlica. Així, l’Arxidiòcesi de Santa Maria d’Astana ha optat per prohibir “als sacerdots i fidels d’acceptar o realitzar qualsevol forma de benedicció de qualsevol mena a parelles irregulars i parelles del mateix sexe“. I no només això: l’arquebisbe titular d’aquesta diòcesi, Tomash Peta, ha instat al mateix papa Francesc (“amb amor fraternal i sincer i amb el degut respecte”) a revocar el permís per a beneir a les parelles en situació irregular i a les del mateix sexe, “perquè l’Església catòlicapugui brillar clarament com el ‘pilar i fonament de la veritat’ per a tots aquells que busquen sincerament conèixer la voluntat de Déu”.
“Hem nascut per beneir i no per maleir”
A Espanya, en canvi, la Conferència Episcopal ha evitat, fins ara, pronunciar-se oficialment sobre la qüestió. En canvi, no han faltat capellans o bisbes que sí que han expressat sense embuts la seva opinió sobre el tema. Un d’ells ha sigut el padre Ángel, capellà madrileny fundador de l’ONG Mensajeros de la Paz, que en una entrevista a Religión Digital ha dit que els capellans han “nascut per beneir i no per a maleir”. “Beneir no és matrimoni ni civil ni eclesiàstic, és una benedicció”, ha assenyalat el capellà. “L’Església té les seves normes, però el Papa s’ha alegrat que existeixi el matrimoni civil perquè tinguin drets, també els matrimonis entre persones del mateix sexe”, ha remarcat el rector de l’església de Sant Antón.
A la xarxa social X, on el tema ha estat tendència durant part d’aquesta setmana, també ha exposat la seva postura, Mons. José Ignacio Munilla, bisbe d’Oriola-Alacant. “La caritat pastoral és una crida perquè tots els pecadors puguem ser beneïts, però no a beneir el nostre pecat”, ha assegurat el prelat. “L’Evangeli —ha afegit— ens convida a beneir tots els qui s’obren al do Déu, inclosos els qui viuen en situacions afectives irregulars; mentre que no ens atorga cap potestat per beneir les seves unions contràries al designi de Déu.
Suport pastoral en cada situació particular
Entre els capellans catalans consultats per Flama sobre la qüestió, hi ha Mn. Joan Anton Cedó, que subratlla la necessitat de “viure atents i compromesos amb l’experiència que viuen molts germans i germanes nostres”. En aquest sentit, el sacerdot tarragoní, reivindica el document del magisteri de la Conferència Episcopal Tarraconense, “Al servei del nostre poble“, quan expressa: “Tots necessitem viure amb més radicalitat i coherència el que prediquem, a fi que molts dels nostres coetanis puguin sentir-se atrets novament per Jesucrist i es descobreixin convidats a formar part activa de la comunitat dels seus deixebles”.
Cedó opina que la declaració Fiducia supplicans pot ajudar a concretar aquesta nova directriu pastoral a través de la pregària i la benedicció, que són, diu, “dimensions concretes del suport pastoral i la proximitat de l’Església en el que té de particular cada situació”. “S’agraeix, particularment, quan s’aporten criteris i rigor sobretot en situacions poc habituals o molt particulars”, resumeix Cedó.
Per a Cinto Busquet, rector de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, Fiducia supplicans és una mesura institucional orientada a normalitzar i consolidar el que, per motius pastorals, ja s’anava fent per part d’una bona part del clergat catòlic. “Com afirma el darrer article del Codi de Dret Canònic, ‘la salvació de les ànimes (…) ha de ser sempre la llei suprema en l’Església’. Amb aquest esperit d’acompanyar i servir tothom, també el sector eclesiàstic més tradicional hauria d’interpretar i acollir les indicacions d’aquest text pontifici”, assenyala Busquet.
“EL SECTOR ECLESIÀSTIC MÉS TRADICIONAL HAURIA D’INTERPRETAR I ACOLLIR LES INDICACIONS DE ‘FIDUCIA SUPLICANS'”
Qui encara no ha llegit amb deteniment aquest darrer document del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe és mossèn Josep Bofarull, adscrit de la Unitat Pastoral de la Selva del Camp, a Tarragona. No obstant això, opina “espontàniament” que “la benedicció de Déu com a Pare davalla sobre totes les seves criatures, sigui quina sigui la seva condició, gènere o religió, perquè tots som obra de les seves mans”. “En tot moment, tant si ens mostrem agraïts i fidels com si no, ens estima i ens abraça amb la seva misericòrdia. Ningú és exclòs d’aquesta benedicció, mai”, afirma el capellà.
“És bo pastoralment que el document tingui presents les múltiples situacions personals en les quals es constata amor i volen menar una vida sincera davant de Déu. Tothom s’ha de sentir acollit i comprès per l’Església de Jesús, que ha de tenir una actitud clara, lúcida i propera”, reflexiona Bofarull, tot assenyalant la radical diferència entre el ritual del sagrament del matrimoni entre un home i una dona amb la benedicció de l’expressió del compromís de l’amor que uneix dues persones del mateix sexe o de parelles en situacions dites “irregulars”.
En aquest aspecte, Bofarull recorda que el matrimoni —amb els gestos i símbols que la identifiquen— se celebra “amb la promesa de fidelitat per sempre i l’obertura a la fecunditat”. Un ritual que, com subratlla, està molt lluny d’una “benedicció de persones incapaces d’assolir un compromís per tota la vida o que renuncien a la fecunditat”.
