Des del passat octubre, cada dijous un grup d’activistes reivindiquen la noviolència davant la seu de la Delegació de Defensa a Barcelona, a la plaça Portal de la Pau. Ho fan ruixant-se amb pintura vermella, simulant que van plens de sang, o bé encadenant-se al reixat que protegeix el recinte. “Tots els dijous de desembre hi tornarem, si es pot, també amb els fills i els nets, als quals se’ls ha demanat que portin totes les joguines bèl·liques que tenen per casa a canvi de rebre un conte“, admet Martí Olivella, activista de 69 anys, membre de la plataforma ‘Aturem les guerres‘ i un dels cabdills de la iniciativa.
Al principi, la imatge dels Mossos d’Esquadra desallotjant-los va encendre l’espurna perquè el seu gest adquirís més ressò mediàtic, però posteriorment no han defallit en la seva acció. Reclamen respostes precises i contundents per part de l’Estat pel que fa al tractament de la violència des d’un punt de vista diplomàtic. “Però no veiem gaires possibilitats de rebre-les“, destaca. Una reivindicació setmanal que no té exclusivament un caràcter testimonial, agrega Olivella, que ja fa unes dècades va ser un dels primers objectors de consciència al servei militar espanyol —abans de la mort de Franco. “El que fem té diverses lectures, però destaca per demanar un altre tipus de defensa”, reconeix l’activista. No es pot resoldre conflictes posant més llenya al foc.
Mentrestant, arreu del món, les guerres continuen vives i “totes les societats continuen encadenades a elles”, determina, paradoxalment, Olivella mentre es prepara les cadenes per tornar a actuar aquest dijous. Una realitat que és acceptada, diu, mentre es prioritzen altres tipus de preocupacions: “Pensem molt en el futur acadèmic dels nostres fills, però no pas en el món que els estem deixant“. I a l’horitzó immediat de veus com les d’Olivella creix amb més força el nom de Lluís Maria Xirinacs. “És una figura que es converteix en la del Mohandas Gandhi català, en la flama sobre la qual actuem”, defineix aquest barceloní.
“Per tot això, sabem que el nostre és un petit gest de desobediència noviolenta per enfrontar-nos als grans reptes que patim“, expressa un Olivella encara enèrgic, malgrat la quantitat de situacions que ha hagut de viure. Revela, però, que és pitjor no fer res davant “la situació que tantes persones estan vivint”. Un gest que vol sembrar un precedent i que ja s’ha estès en diverses places de Catalunya. “Les guerres, i poc es diu, comencen a aturar-se des del canvi de consciència de tots i totes”, conclou.
