“M’agradaria reiterar una crida del papa Francesc demanant a les nacions més riques que reconeguin la gravetat de les accions del passat cancel·lant el deute del passat. Seria una decisió justa”. Així, el secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal italià Pietro Parolin, va insistir avui davant els líders reunits en la cimera ambiental COP29 perquè l’any jubilar que s’iniciarà a finals de desembre pugui significar una oportunitat per a la condonació de les obligacions que pesen sobre els països en desenvolupament.
Segons el purpurat, “existeix un veritable deute ecològic, sobretot entre el sud i el nord del món, i està lligada als desequilibris comercials”.
El reclam que Parolin va portar a Bakú en nom del pontífex no és nou per a la Santa Seu, i no sols reprèn els postulats de sant Joan Pau II per al Jubileu de l’any 2000, sinó que condensa bona part de la doctrina del Papa argentí, plasmada en les seves encícliques i molts dels seus discursos econòmics.
“És necessari crear una nova arquitectura financera perquè els països més pobres i vulnerables puguin lluitar contra una crisi mediambiental”, va afegir Parolin. Es tracta, va precisar el purpurat, d’un disseny “que pugui realment garantir a tots els països, especialment als més pobres i als més vulnerables als desastres climàtics, vies de desenvolupament amb baixes emissions de carboni i un alt nivell de participació que permetin a tots aconseguir el seu màxim potencial i veure respectada la seva dignitat”.
“Comptem amb els recursos humans i tecnològics per a revertir el rumb i perseguir el cercle virtuós d’un desenvolupament integral, veritablement humà i inclusiu”, va desenvolupar Parolin.
Així, fent-se ressò de les paraules del Papa i del que va definir com una postura de la Santa Seu, Parolin va convocar a la resta dels Estats a treballar “junts per a garantir que la COP29 també enforteixi la voluntat política per a dirigir aquests recursos cap a aquest noble objectiu per al bé comú de la humanitat avui i demà”.
Enfront de l’auge de discursos que posen en dubte la validesa de la responsabilitat de l’ésser humà en l’escalfament global, Parolin va emmarcar la seva participació en un marc en el qual “les dades científiques de què disposem no permeten més demores i deixen clar que la preservació de la creació és una de les qüestions més urgents del nostre temps”.
“També hem de reconèixer que està estretament relacionat amb la preservació de la pau“, va avançar, en línia amb l'”ecologia integral” plantejada pel Papa en Laudato si‘ i altres escrits.
“La COP29 se situa en un context condicionat per una creixent desil·lusió amb les institucions multilaterals i tendències perilloses a construir murs. L’egoisme –individual, nacional i de grups de poder– alimenta un clima de desconfiança i divisió que no respon a les necessitats d’un món interdependent en el qual hauríem d’actuar i viure com a membres d’una família que habita el mateix llogaret global interconnectat”, va advertir el diplomàtic vaticà.
Article d’Hernán Reyes publicat en col·laboració amb Religión Digital.