Que els abusos de poder —sigui quina sigui la forma de desenvolupar-se— són una xacra és un pensament generalitzat en societats modernitzades com la nostra. Però els abusos, no sempre relacionats amb aspectes sexuals, hi continuen sent, entrant per escletxes morals de cada individu, i es fan presents, també, en la vida consagrada, “que malauradament no sempre és aliena a aquesta forma d’actuar que existeix de manera regular al món”, com opina la germana Margarita Bofarull (Barcelona, 1961), una de les cinc persones (tres dones i dos homes) que han impulsat un recés amb el desig d’ajudar a guarir ferides i, arran d’això, recuperar l’alegria de la vocació religiosa.
Això serà el pròxim 3 de febrer, durant tot el dia, a la residència Reina de la Pau, gestionada per la Congregació de les Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació, i s’esdevindrà l’endemà de la Jornada de la Vida Consagra (i de l’aniversari de Bofarull). Els participants, que ja es poden inscriure des de fa uns dies, “vindran, molt possiblement, després d’haver patit una experiència dolorosa de prop, que deixa malparat vocacionalment i/o espiritualment”. Des d’una gran estima per la Vida Consagrada i des de l’agraïment pel do rebut, neix aquesta iniciativa que procurarà proposar camins per tornar al primer Amor, treballar el perdó i recuperar el sentit profund de la pròpia vocació, a cops enfosquit per motius diversos en cada cas.
“En general, hem arribat a detectar aquests buits, situats a la intempèrie de la vida eclesial”, relata Bofarull, la qual, defugint qualsevol interpretació de l’activitat que es pugui entendre erròniament i caure en la idea de voler oferir una cura psicològica o mèdica, manté que l’activitat no vol ser, en cap cas, un espai per donar solucions ràpides als problemes que es poden donar en el si de la Vida Consagrada: “No es pretén ser el síndic de greuges de ningú“, puntualitza. I s’explica: “Com en totes les comunitats humanes, en la religiosa també hi ha desgast o bloqueig mental, ferides, i aquí és on vol apuntar el recés, caminant cap a la recerca de l’alegria i de la sort de rebre la crida de Jesús cada dia”, diu la també religiosa del Sagrat Cor i membre del Consell Directiu de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida del Vaticà.
“El nostre Déu és un Déu que ens diu ‘aixeca’t i camina‘, i això és el que volem fer com a deixebles seus amb tots els nostres germans i germanes”, continua. Aixecar-se significa haver viscut, explica, i és l’única passa humanament existent per passar pàgines. Unes pàgines escrites per “traumes o vivències que són difícilment esborrables”, defineix, però que un cop s’assumeixen permeten que cada individu pugui respirar millor. “I sentir amb més ganes el desig que transmet Jesús, siguem homes o dones”. Ajudar a treure la brossa enmig d’un rec per on només passa aigua, exemplifica; una brossa, per tant, que l’ha embussat. “Espiritualment, es poden trobar moltes eines per aconseguir aquest fi, i aquest és l’objectiu”, conclou.
