“L’economia que domina el món mata perquè és un sistema de relacions productives basat en el desconeixement i la destrucció de l’altre. Necessitem una economia amb rostre humà, que vol dir un sistema de relacions productives que tingui com a base el reconeixement de l’altre, que tota persona treballadora sigui reconeguda com a tal. O ens unim o en enfonsem tots plegats”.
Així es va expressar Emilce Cuda, secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, el passat diumenge 2 d’abril a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, on va impartir una conferència titulada “El nou paradigma econòmic: l’ecologia socioambiental”. L’acte, al qual van assistir 92 persones de forma presencial i 36 de forma telemàtica, va comptar també amb la participació de l’escolapi i prevere Ramon Maria Nogués, catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La també teòloga i membre de la Pontifícia Acadèmia de les Ciències Socials, va alertar que actualment el 65% dels treballadors del món no tenen els seus drets reconeguts pels estats. És a dir, més de la meitat de les persones que treballen ho fan sense garanties laborals de cap mena. Aquest model d’economia, segons Cuda, es troba lluny de les relacions productives de reconeixement que varen marcar els segles passats i que va defensar l’Església a partir de l’encíclica Rerum novarum, de Lleó XIII, en reconèixer l’amenaça sobre els treballadors en el context emergent de la societat industrial.
La visita de Cuda a Barcelona va tenir lloc en el marc de la commemoració dels primers deu anys del papa Francesc al pontificat i quan falten poques setmanes pel vuitè aniversari de la publicació de Laudato Si’, una encíclica que, tal com va explicar la teòloga argentina, denuncia “una forta crisi en el sistema de relacions”, de la qual només es pot sortir amb “una conversió cultural que implica també una conversió personal que porti els individus a una unió real”.
“Davant les relacions de desconeixement entre persones i espècies —va dir Cuda—, necessitem una nova lògica, un nou discurs, perquè el discurs actual basat en relacions econòmiques destructives està acabant amb la vida de tothom”. Gran coneixedora del magisteri del Papa, la teòloga especialitzada en moral social catòlica va remarcar que el concepte d’ecologia socioambiental desenvolupat a Laudato Si’ diu que la crisi ambiental té arrel humana. “No és a causa d’un meteorit, d’un enemic extern: és un sistema de relacions productives que amenaça amb acabar amb la vida del planeta. Si no comencem per veure aquestes relacions socials de desconeixement de l’altre, no podrem solucionar el problema ambiental”, va advertir.
Cuda es va establir a Roma fa poc més d’un any, quan va ser nomenada secretària des de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, organisme que fa de pont entre el Vaticà i Llatinoamèrica i entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. “Des de la meva visió de la teologia, puc dir que a Amèrica Llatina, per primera vegada, se segueix el mètode consistent a veure, jutjar i actuar; discernir a partir de l’Evangeli i decidir amb concreció”, va explicar la teòloga, qui va destacar també que el “gran coneixement del papa Francesc del territori constitueix tota una novetat per a la cúria que fa possible el treball des de les perifèries a partir del que va establir l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium l’any 2013. “Quan Francesc diu que aquesta economia mata, realment no deixa de costat l’Evangeli, l’espiritualitat, sinó que defensa la Creació de Déu, i no des d’un punt de vista polític o econòmic sinó des d’un fonament teològic. Laudato Si’ ha de ser apreciat des d’aquesta perspectiva, si no, es veu com un discurs polític que dona peu a que es diguin coses com ara que el papa es comunista. Hem de llegir aqueta encíclica encara moltes vegades”, va advertir.
“Laudato Si’ és una encíclica social que, com a tal, posa en el centre a la persona”, va assegurar Cuda. “El treball és el primer organitzador social. Les persones treballen durant gran part de la setmana, estan en contacte sobretot a través del treball. Que avui en dia moltes no gaudeixen de garanties laborals, no és producte del destí; per tant, cal reivindicar els drets d’aquestes persones, perquè si no ho fem caurem en pràctiques assistencialistes, tractant-les com a mascotes”.
Països rics, països pobres
Durant la seva intervenció, Ramon Maria Nogués va apuntar cap a la cultura extractivista de les democràcies industrials del Nord com a origen de la crisi ambiental actual. “Avui en dia —va afirmar—, els humans ens financem amb un alt nivell de recursos que prenem de la terra per satisfer necessitats tècniques com ara rellotges, cotxes, ordinadors, etc. Tot això suposa un alt consum energètic, i ha esdevingut un problema especialment per als països d’on provenen tots aquests recursos”.
Segons Nogués, aquesta cultura extractivista, unida a l’explosió demogràfica del planeta, acaba generant una violació de la terra. “Cada dia arriben al món 200.000 persones més, i això vol dir que cada dia la humanitat ha de generar aliments, educació, sanitat i vivendes per a més i més gent. Això és brutal i no se sosté”, va sentenciar Nogués, al mateix temps que va assenyalar la necessitat d’apostar pel decreixement. “Cal posar acotament a aquest desenvolupament excessiu de la nostra presencia al món, però això no s’arregla sense una conversió”. L’escolapi i prevere va recordar que la societat occidental disposa d’una “gran tradició cristiana que podria inspirar aquest tipus de conversió”. “Mitja humanitat no ve d’una tradició cristiana, però té una gran tradició espiritual dins la qual hi ha actituds respectuoses per a la terra”, va concloure.
En aquest aspecte, Cuda va destacar el contundent missatge del papa durant el seu darrer viatge a República Democràtica del Congo i Sudan del Sud, i va denunciar que a Àfrica i Amèrica, malgrat disposar de les més grans riqueses naturals del planeta, es registren els major índexs de pobresa, “una pobresa que esdevé en analfabetisme, fam, manca de vivendes”. “Les pràctiques econòmiques han arribat a un punt en que s’explota i exprimeix un continent, sense cura de medi, i no només es destrueix la terra sinó que a més les rendes van a països rics. Això comporta una debilitació dels estats dels quals provenen els recursos, que no tenen infraestructura per poder oferir treball a una població que es veu obligada a migrar per poder menjar. Són treballadors sense feina”, va reblar la teòloga.
“Cal una més gran participació de tota la societat en el mode de produir, consumir, distribuir i reinvertir la renda, perquè si la persona no participa d’aquest proces en la riquesa del seu territori, no hi ha possibilitat de res”, va concloure, tot posant destacant la xarxa eclesial llatinoamericana com a exemple de moviment que a través del diàleg social i accions concretes busca “seure a la taula on es prenen les decisions que tenen a veure amb la cura de la casa comuna”.
