Mentre la parròquia de la Santíssima Trinitat de Tarragona s’omplia de feligresos i confrares de la Germandat dels Gitanos per viure un dels moments més esperats des de fa anys per part d’aquesta agrupació religiosa, aquest passat dijous, un dels seus membres —que és, també, un dels seminaristes tarragonins que estudien a Barcelona des de fa dos anys— avisava el secretari de la confraria que els setze seminaristes del curs introductori unificat del Seminari Conciliar de Barcelona estaven arribant.
I així era: poc abans de les set de la tarda, tots ells feien acte de presència al temple accedint-hi per la porta del carrer de Santa Anna, encapçalats per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que els ha acollit durant aquests dies de formació en aquest territori diocesà abans de celebrar la Setmana Santa, i pel bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías, màxim responsable de l’etapa formativa d’aquests seminaristes.
“Serà molt bonic veure’ls participar en una celebració com aquesta”, assegurava abans del Via Crucis que donava el tret de sortida a la celebració Kevin Gómez, secretari de la germandat, referint-se a un acte en què es presentava “el nostre primer pas” en societat, abans que l’arquebisbe Planellas el beneís a la mateixa plaça del Rei. L’acte servia, d’aquesta manera, perquè els setze estudiants, que van iniciar els seus estudis seminarístics al setembre, assaborissin per primer cop “l’essència de la religiositat popular“.
Amb aquestes paraules era com definia l’experiència viscuda pels seminaristes d’arreu de les diòcesis catalanes el capellà responsable dels estudiants que es preparen per al sacerdoci des de l’arxidiòcesi de Tarragona, Víctor Mosquera. Sense perdre detall de com s’omplia de gom a gom la parròquia, el sacerdot era, juntament amb altres preveres de la ciutat, un dels que guiaven el grup en la que era una de les seves primeres participacions litúrgiques: “Tots ells han estat unes setmanes preparant-se la lectura d’avui, en què rememoraran les catorze estacions últimes de Jesús de Natzaret”, afegia Mosquera, que remarcava la importància de “viure interdiocesanament aquestes celebracions”.
El primer acte religiós que reunia aquests seminaristes amb bisbes i capellans també servia per fer anàlisi del nou curs propedèutic que, com a Catalunya, ha arribat a altres realitats: “És una experiència que s’està implantant excel·lentment“, manifestava Mosquera a Flama mentre recordava com, “en cursos anteriors, com el meu, teníem una visió del presbiterat català que no era tant panoràmica com la que s’obté actualment”. “Hem de pregar i treballar més per les vocacions —continuava, recordant tot allò après en el congrés de vocacions “Per a qui soc jo?“, organitzat a Madrid per la Conferència Episcopal Espanyola el passat mes de febrer— i desitgem que els pròxims anys en sigui més, de nous seminaristes”.
