Ramon Bassas (Mataró, 1968) és cap de comunicació de Fragmenta Editorial. Tècnic en Protocol i Relacions Institucionals, ha estat regidor durant vint anys i primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Mataró, a més d’ocupar diverses responsabilitats polítiques. Actualment és membre del Consell de redacció de CatalunyaReligio.cat, col·labora a les revistes Valors i Foc Nou, al digital Capgròs i escriu al seu blog. En aquestes festes nadalenques, segons explica a Flama, anar a missa és la seva manera d’integrar l’oració i la reflexió espiritual.
Com viu personalment el significat espiritual de Nadal?
M’hi ajuden les celebracions religioses, ja des de l’Advent. I em faig una imatge a través de preguntar-me ¿qui passarà sol el dia de Nadal? A partir d’aquí faig el que puc, que segurament no és gaire.
Quines són les tradicions nadalenques més importants en la seva família?
El dinar de Nadal (o la rèplica de Sant Esteve, que tant bé va a les famílies entrellaçades) i el dia de Reis.
Quin aspecte de la història del naixement de Jesús l’inspira més per Nadal?
En la prèvia, uns quants: el somni de Josep, l’Anunciació, el Magnificat. Del naixement ben bé, potser la proclamació dels àngels: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor».
Com troba equilibri entre les festivitats seculars i el veritable significat religiós de Nadal?
Mirant de no fer-m’hi mala sang. Vivim en un món complex i contradictori i la tradició de Nadal, d’alguna manera, ho recull. Un any, quan era jove, vaig voler viure els dies de Nadal fora de casa, en un país no cristià. Recordo que la nit de Nadal vaig córrer a buscar una església per poder oir la Missa del Gall. Des d’aleshores, ho visc més reconciliadament. De vegades s’ha d’anar lluny per reconèixer millor el camí, i l’objectiu.
Té alguna tradició especial de servei o caritat durant la temporada nadalenca?
Tradició? No ben bé. Ara, sí que ho tinc present.
Quina és la seva cançó o himne nadalenc favorit i per què?
M’agrada molt la música barroca i t’hauria de dir el Messies, de Haendel. Però (disculpa’m per sortir-me del guió) recomanaria una pel·lícula fantàstica, de Berlanga (que la va rodar a Manresa a principis dels seixanta): Plácido. Posa de manifest aquesta contradicció nadalenca que dèiem i et pixes de riure. I està molt ben feta, a més. Per cert, la primera vegada que la vaig veure va ser a catequesi. Quin gran servei, la catequesi!
Com porta l’estrès i les expectatives comercials durant la temporada nadalenca des d’una perspectiva cristiana?
La veritat és que el problema el tinc perquè en passo bastant, de tot això. De manera que quan he de fer Reis m’atabalo. Ara, fer regals és una oportunitat magnífica de pensar en els altres. Per això costa, de fet.
Hi ha alguna lectura bíblica que trobi especialment significativa per Nadal?
Moltes. Tot el que es llegeix d’Isaïas, per exemple. A mi, però, que soc una mica cap quadrat i més racionalista del que sembla, m’entusiasma el pròleg de l’Evangeli de Sant Joan. El de «la Paraula es va fer carn» i tot el que s’hi explica. Crec que el van escriure pels moderns.
Com involucra els nens en les celebracions nadalenques?
Els involucro poc (de fet, que depenguin de mi, ja no en tinc) però sé que costa molt. Miro de recolzar-me en les tradicions, jo. Però no em feu cas perquè en això de la transmissió em temo que soc un rotund fracàs.
Quin és el seu missatge o desig nadalenc per a aquells que poden estar passant per moments difícils?
Que em diguin on són i anar-hi. Diria que tota la resta que pugui dir són hipocresies (de les quals tampoc me n’escapo, esclar).
