Falten poc més de sis setmanes perquè se celebri la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat —que serà l’últim diumenge de setembre— i, amb motiu de la seva cent novena edició, el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral (DSDHI) ha continuat amb els preparatius d’aquesta celebració amb la publicació d’un nou vídeo als seus canals oficials, tal com va fer el passat mes de juny.
Sota el lema ‘Lliures d’escollir si migrar o quedar-s’hi’, escollit pel papa Francesc, en aquesta nova entrega de gairebé quatre minuts de durada l’organització ha triat com a protagonistes, d’una banda, monsenyor Anthony Ekpo, Sotssecretari del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, i, de l’altra, Mira Milavec, Responsable de Projectes de Càritas-Spes a Ucraïna. Amb les seves opinions, els promotors del nou treball audiovisual pretenen oferir una reflexió sobre com cal ajudar els migrants de tot el món mentre es troben en plena transició cap a una millora de les seves vides.
La temàtica sobre la qual versa aquest vídeo, introduïda pel primer dels participants, és una reflexió renovada sobre un dret encara no codificat en l’àmbit internacional, el dret a no haver d’emigrar, és a dir, el dret a romandre a la mateixa terra. De fet, en aquesta direcció es dirigeixen les paraules del sacerdot nigerià, que hi reclama “un esforç” a tots els països per garantir-lo arreu. “Fins que això no sigui així —continua— seran moltes persones les que hauran de continuar marxant de la seva terra buscant una vida millor”.
Per la seva part, Milavec, la intervenció de la qual ocupa més de la meitat d’aquest vídeo, exposa des de Kíev, on viu des de fa quatre anys, l’activitat que hi ha desenvolupat en qüestions d’ajuda humanitària durant els últims mesos, en relació amb les conseqüències generades per la guerra entre Ucraïna i Rússia. Aquesta representant de Càritas-Spes (una paraula, aquesta darrera, que significa “esperança” en llatí), recorda les sirenes que cada nit s’escolten a la capital del país i estremeixen els seus habitants: “Des de l’exterior es pot arribar a veure una Ucraïna tranquil·la, però hi ha gent que, a mitjanit, camina ferida pels carrers buscant algun refugi”, sentencia colpidorament mentre s’hi veuen imatges de la catàstrofe.
Aquest suport humanitari a Ucraïna no només proporciona aliments i productes de primera necessitat, com ara roba i medicaments, als refugiats de la guerra, ja que també s’ha proposat d’ajudar les persones que han patit algun desperfecte a les seves llars. “En la mesura de les nostres possibilitats, les ajudem a refer casa seva, i en el cas de caldre canviar alguna finestra o fer petites reparacions ho fem”, assenyala Milavec.
“¿Per què està passant tot això? L’únic camí que podem recórrer és el de tenir fe en Déu. Ell coneix diferents gràcies, les quals ens ajuden a comprendre aquestes situacions que vivim i a continuar vivint”, reconeix la voluntària ucraïnesa.
