No cada dia es pot participar en un sopar solidari sota l’atenta mirada de la Mare de Déu de la Mercè, a l’interior de la seva basílica, a Barcelona. Això serà possible gràcies a la Fundació Obra Mercedària —”una acció, en un espai dedicat al culte, no exempta de rebre crítiques”, assumeix la seva directora, Núria Ortín—, organitzadora d’aquest acte previst pel pròxim dimarts 12 de desembre a les 20:30 hores.
Però més enllà dels canelons que els organitzadors preveuen servir a tots els comensals, que es poden inscriure fins a l’1 de desembre, la intenció de la trobada és que la ciutadania entengui millor la història de l’orde de sant Pere Nolasc i de la patrona de Barcelona i els captius des de fa més de 800 anys. “No es coneix prou què va passar aleshores i què continua passant amb la branca social que desenvolupen els pares mercedaris de la província d’Aragó [que engloba Catalunya]”, raona Ortín, que detalla la quantitat de països —un total de sis— on els seus representants atenen persones privades de llibertat (més homes que dones).
Si sortíssim per Barcelona i preguntéssim per la Mare de Déu de la Mercè, ¿creu que hi hauria algú que arribaria a parlar dels mercedaris i dels captius, més enllà d’assenyalar que és la patrona de la ciutat?
Gairebé ningú no la identificaria com la patrona de les presons ni com la inspiradora dels pares mercedaris. De fet, hi ha qui els anomena, erròniament, com a mercenaris —canviant la consonant— ¡i això no és el que són! Per això, convidem a qualsevol persona que vulgui conèixer millor la seva història a compartir un àpat amb nosaltres i fer-ho, com no podia ser d’una altra manera, al costat de la Mare de Déu de la Mercè. Hi haurà persones que han estat recluses i estan demostrant que, després del que han hagut de passar, es pot viure amb dignitat, així com altres que representen àmbits de la justícia i són plenament conscients de la importància d’estar al costat d’aquells que viuen o han viscut a la presó.
Quan se surt de la presó, ¿es pot arribar a crear un efecte contrari, és a dir, el d’entrar a una altra presó, en què la taca d’haver estat reclús anteriorment es converteix en una etiqueta per tota la vida?
Moltes persones que surten de la presó no tenen eines per fer absolutament res. Ni diners ni una família esperant-les i que les sostingui. Per això, en moltes ocasions es genera un retorn a la vida anterior al seu pas per la presó. Aquí és on actua, de fet, la Fundació Obra Mercedària: fa de frontissa, mitjançant un acompanyament continu [com ara, en pisos], entre els desemparats que acaben les condemnes i el sistema social, entre moltes altres coses. Estem parlant de persones que fa anys que estan allà dins i, en sortir-hi, ni tan sols saben què és el Google, el Whatsapp o que, per accedir al metro, cal adquirir una targeta.
Per tant, vol dir que els murs de les presons no són exclusivament de pedra?
Exacte. Hi ha qui surt d’elles, al marge d’allò que l’hagi portat allà, i es pot trobar com nosaltres a Mart. Tenim casos que no saben gestionar sols les seves vides, no saben quines són les tecles per a rehabilitar-se socialment. Per això, estem treballant amb totes les captivitats i totes les esclavituds del segle XXI, mantenint l’essència dels inicis de l’orde. Des de l’interior de les presons, però també des de l’exterior.
¿Creu que, a l’interior de les presons, el concepte de la fe pot tenir una presència important, o és més aviat una paraula que s’utilitza poc?
Alguns reclusos entren sense ella, però la tornen a trobar al fons dels seus pensaments. El temps de reflexió de què disposen i els estímuls que puguin rebre són elements rellevants per aquesta resurrecció del concepte. La fe funciona a les presons, i, en moltes ocasions, s’encomana. És com una via d’escapament mental que es produeix en uns entorns privats de llibertat i on tothom és un número.
Enguany s’ha celebrat el cinquantè aniversari de la llar mercedària de Barcelona. Una de les tretze que gestionen. Els diners que es recaptin del sopar aniran per mantenir espais com aquests?
Totalment. El març de 1972 va ser quan es va rebre una donació de dos pisos a la Vall d’Hebron de Barcelona, destinats a persones sortides de la presó sense cap mena de xarxa familiar, social ni econòmica. És l’única en què conviuen mercedaris i persones que tenen permisos per sortir de la presó.
I a Llatinoamèrica, són presents al Salvador, per exemple. ¿Què en pensa, dels mares, les colles associades amb el crim, l’extorsió i el narcotràfic que solien assolar les ciutats salvadorenques i que ara són a la presó?
Allò és inhumà. Es tracten com a animals. El model penitenciari és molt heavy. Més de 150 persones han mort a l’interior dels centres penitenciaris per causes diverses. Així les coses, les forces de seguretat han fet públic que encara falten per ser capturades unes 43.000 persones relacionades amb les mares.
La insripció al sopar es pot fer mitjançant un ingrés de 60 euros per persona al número de compte ES18-2100-5000-5502-0025-0535 i fent una confirmació a través d’una trucada al 649449630. En cas de grups de 10 o 12 persones, el preu individual és de 50 euros.
