Aquest 2024 la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat celebra el 125è aniversari de la seva aprovació canònica, redactada pel bisbe Josep Torras i Bages. Per commemorar aquest fet que marca també el naixement de la Lliga, hi ha previstos diversos actes commemoratius. El seu president, Joan Maluquer i Ferrer, explica com es presenten i reflexiona sobre la situació i els reptes de l’entitat.
Quines són les activitats programades per a aquest 125è aniversari de la Lliga?
El primer d’ells serà la missa del dia 28 d’abril a un quart de 8 del vespre a la Catedral de Barcelona, que és on es va llegir per primera vegada la Visita Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. L’eucaristia la presidirà el bisbe de Vic, Romà Casanova, i també hi assistirà el P. Abat de Montserrat, Manel Gasch. Serà una missa bonica i significativa, perquè la Visita serà cantada segons l’arranjament polifònic que el P. Jordi Agustí ha compost expressament, a partir de la musicació del P. Ireneu Segarra. L’interpretarà el Cor Francesc Valls de la seu, un dels millors conjunts corals catedralicis del país. El mateix cor cantarà la resta de peces musicals que acompanyaran la litúrgia. Serà una celebració esplèndida a la qual convidem a tothom a venir i servirà també perquè ens puguem veure i saludar. De totes maneres, els que no hi puguin venir, tindran la possibilitat de seguir la retransmissió que en farà Ràdio Estel.
Quina és la tasca de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat?
La funció de la Lliga és anar tirant endavant permanent aquell patronatge que té la Mare de Déu de Montserrat a Catalunya i que s’ha posat de manifest en molts moments al llarg dels darrers 125 anys amb les nombroses capelles que s’han dedicat a la Moreneta arreu del país. Per això, l’Abadia de Montserrat dona molta importància a aquest aniversari, i enguany el lema per als romiatges que ha escollit és «Rosa de caritat», tret de la Visita Espiritual de Torras i Bages.
La Visita Espiritual té un gran significat des de la perspectiva de país. En quin context va sorgir?
A finals del segle XIX hi havia un fervor que va portar molts joves a formar part de la Unió Catalanista i, al mateix temps, de les congregacions marianes. En una ocasió, algú va dir a alguns d’aquests joves que ser catalanista era incompatible amb ser catòlic. I a partir d’aquí, ells, moguts pel zel catalanista i la fe cristiana, van redactar una pregària per a ser llegida a les parròquies en què demanaven una Catalunya independent. Al bisbat, però, algú els va dir que no ho podien aprovar perquè era redactada per laics. Llavors aquells joves es van adreçar a l’aleshores prevere Josep Torras i Bages (que s’havia significat a les Bases de Manresa l’any 1892 i que va ser nomenat bisbe de Vic alguns mesos més tard) perquè redactés la Visita Espiritual, més moderada en les formes, que sí que pogué ser aprovada i aquell mateix any es va crear la Lliga Espiritual. De fet, enguany des de la Lliga organitzarem una Jornada cristiana en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu que abordarà precisament les condicions polítiques i eclesiàstiques que es van donar a finals del segle XIX per a la creació de la Lliga.
Quina és la situació actual de la Lliga quant a socis i quins són els principals reptes que afronten?
D’acord amb les xifres de la darrera assemblea, en aquests moments som 96 socis, molt valents tots. El repte principal és continuar donant a conèixer l’entitat, generar col·laboracions i, sobretot, eixamplar la nostra presència més enllà del que és estrictament l’activitat per la qual som coneguts, que és l’organització de la Missa de l’11 de setembre a la basílica de Santa Maria del Mar, una eucaristia que aconsegueix aplegar cada any unes 600 persones.
Enguany, la Lliga també participa en la Vetlla de Santa Maria.
En efecte. Enguany la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat s’escau en dissabte, de manera que la Vetlla a la Basílica de Montserrat serà divendres 26 d’abril a les 10 del vespre. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat serà convidada a fer l’ofrena de les llànties durant la Vetlla, en commemoració del seu 125è aniversari. Hi convidarem els socis i simpatitzants.
La commemoració de l’aniversari tindrà continuïtat amb altres activitats?
Sí, farem una visita a una magnífica exposició a la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat que té per títol “Visitant Santa Maria“ i s’ha organitzat precisament per a commemorar aquest aniversari. El comissari n’és el monjo Josep Galobart, arxiver del monestir, i s’ha de dir que la mostra inclou tot de documentació que la majoria de nosaltres no havíem vist mai: edicions de la visita espiritual, els estatuts originals escrits a mà, l’estendard, objectes del bisbe Torras i Bages, que s’estimava molt Montserrat. Estarà oberta a tots els públics fins al pròxim 2 de juny.
En aquests dies s’està celebrant també una nova edició del curs ‘Coneixement de Catalunya i espiritualitat‘, organitzat pel moviment Effathà – Cristians de base, del qual vostè és el coordinador. Com està funcionant i quin és el principal objectiu?
És un curs que es fa en línia, no està tenint una assistència massiva, però és interessant perquè les ponències queden publicades a Internet i es poden visualitzar en qualsevol moment. Aquesta vegada ens hem centrat molt en el tema de la fe i els joves. Hem d’escoltar més els joves. Per això una de les activitats, la del passat dimecres 17 d’abril, va ser una taula rodona sobre la relació dels joves amb l’Església, i específicament amb les parròquies en el context català. Hi van intervenir com a ponents Cinto Busquet (rector de Calella) i tres joves vinculats amb la seva parròquia. I en la primera sessió del curs, l’historiador Xavier Garí ens va parlar sobre com acompanyar els fills en la fe; va estar molt bé perquè va aportar una mirada molt vàlida i adequada en el context d’aquest segle XXI. És això el que necessitem si el que volem és que els joves s’hi impliquin.
Actualment, hi ha certs moviments d’Església, com ara Hakuna, que generen una notable adhesió entre el jovent. Què n’opina?
Sí, és cert, apleguen molts joves. Però a casa nostra hi ha una part de la joventut que no s’hi sent còmoda, amb aquests grups, bé perquè ideològicament no coincideixen o bé per l’idioma, ja que aquests grups fan la majoria d’activitats en castellà. Llavors, creiem que cal buscar fórmules per a arreplegar aquests joves i que facin forta la idea de país, també. No és fàcil, però cal intentar-ho. N’hi ha molts que viuen la fe aïlladament; però, com a joves, necessiten colla per descobrir plegats i fer seu el missatge de l’Evangeli tan vigent en aquest segle XXI.
Quin paper creu que juguen els bisbes de Catalunya en aquest sentit?
Bé, hi ha bisbes com Sebastià Taltavull, de Mallorca, que dona testimoni de defensa de tradició del país i de la llengua. És cert que aquesta actitud li comporta problemes, però els afronta, i així, donant testimoniatge, eixampla el ròdol d’influència de l’Església. Això mateix passava amb el bisbe de Solsona Antoni Deig, que anava a fer conferències i omplia les sales, despertava interès amb la seva defensa ferma del país com a cristià. Crec que, en general, els bisbes han de treballar més aquest aspecte i comprometre’s amb el país i la defensa de la llengua, però també els laics. I aquesta és també la funció específica de la Lliga Espiritual en el conjunt d’entitats cristianes que tenim avui a Catalunya.
