“Els joves hem de viure implicats si volem transformar el nostre entorn i més enllà”

file (11)-min
Al centre, Anna Gràu acompanya les autoritats polítiques participants a l'acte del 17 de febrer. | Cedida

El passat 17 de febrer es va celebrar a Vilafranca del Penedès l’acte central del 40è aniversari del Grup Esplai Parroquial (GEP). L’esplai és hereu d’una història molt més antiga, que va començar durant la dècada de 1940 amb les colònies que la parròquia de Vilafranca organitzava com un servei educatiu i social a les rectories d’algunes esglésies de la comarca. Això va culminar amb la construcció de la casa de Penyafort l’any 1958, la primera casa de colònies construïda com a tal a Catalunya.

No es van voler perdre aquesta celebració ni Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, ni Rut Ribas, directora general de joventut. La commemoració va comptar, també, amb la presència d’Anna Grau (Barcelona, 1994), actual presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, que forma part de la Fundació Pere Tarrés i és membre de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai.

Quina funció desenvolupa actualment el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans i per què en va acabar sent la presidenta?

El nucli de l’acció del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés és acompanyar els centres i clubs d’esplai de la federació perquè puguin dur a terme la seva tasca d’educació en el lleure amb la màxima qualitat possible, oferint recursos, formacions, comunitat, etc. Això repercuteix en tots els infants, adolescents i joves que creixen al costat dels monitors i monitores dels esplais. Jo vaig prendre la decisió d’entrar a la presidència del MCECC perquè crec absolutament en la capacitat que té l’educació en el lleure de transformar les vides de tots els infants que passen per l’esplai; hi ha pocs llocs tan enriquidors com els esplais.

El cas del Grup Esplai Parroquial de Vilafranca del Penedès, amb 40 anys d’història però amb uns orígens més llunyans, és un cas aïllat o existeixen altres casos similars a Catalunya?

Afortunadament no és un cas aïllat, ja que hi ha un munt d’esplais que fa molts anys que s’involucren en la seva comunitat fent realitat l’educació en el lleure als seus pobles, barris i ciutats. De fet, el més antic federat al MCECC va iniciar l’activitat l’any 1957! Enguany coincideix que hi ha molts aniversaris d’esplais i en podem trobar que celebren deu anys i d’altres que en celebren cinquanta.

Què poden oferir avui dia els esplais cristians que no ho facin altres tipus d’esplais o cases de colònies?

Crec que tenim la sort de tenir un missatge molt clar: per sobre de tot, està l’amor i l’estima pels altres. En els esplais cristians fem un servei pels altres, emmirallant-nos en la figura de Jesús. Davant de l’individualisme creixent, nosaltres busquem potenciar el proïsme i l’entrega cap a les persones que ens envolten. Hi ha molts aprenentatges en el que mostrava i explicava Jesús amb el seu exemple.

Els infants i joves més vulnerables són els més perjudicats a l’hora de poder accedir a participar dels esplais?

Trobo que el problema no es troba en poder accedir, sinó en conèixer aquesta realitat. Afortunadament, molts esplais fan campanyes econòmiques al llarg del curs i juntament amb les beques que ofereixen el MCECC i la Fundació Pere Tarrés, molts infants poden participar de les activitats durant el curs i les colònies. Si bé és cert que hi ha moltes famílies que pel seu context no tenen en el seu imaginari la possibilitat que els seus fills i filles participin de l’esplai, aquí hi ha molta feina a fer, també des de les escoles i els instituts.

Com ha de ser el format d’eucaristia del Moviment?

El més important és que ha de ser un format proper perquè infants, adolescents i joves comprenguin el que estan vivint, i crec que mossèn Xavier Aymerich ho va aconseguir l’altre dia a la celebració eucarística de Vilafranca, després d’inaugurar-se una exposició sobre les quatre dècades del GEP. Adaptar elements com el vocabulari, les ofrenes, les pregàries i l’homilia a la realitat de les persones que participen de les eucaristies a l’esplai és essencial si volem que se sentin part de la celebració i de la comunitat. I la música és molt important aquí!

Quina funció fan els consiliaris i l’Àmbit d’Animació de la Fe?

Des dels diferents espais de participació com l’Àmbit d’Animació de la Fe o els equips de consiliaris es busca acompanyar els monitors i monitores dels esplais perquè tinguin recursos per desenvolupar el treball de la fe amb els infants, adolescents i joves dels esplais. A més, intentem oferir orientacions als rectors de les parròquies perquè puguin acollir i millorar l’atenció cap als equips de monitors de l’entitat.

S’intenten introduir en els centres d’esplai cristians temes referents a la conscienciació per la salut del planeta, les guerres i la pau, o algun altre aspecte que preocupi l’Església avui dia?

I tant! El passat mes de novembre vam celebrar una jornada al voltant de la pel·lícula La carta per reflexionar sobre la importància d’involucrar-nos en la cura de la casa comuna. També hem parlat de temes com l’antiracisme i la cultura de la pau. Les persones joves tenim moltes inquietuds en aquest sentit i no vivim aliens a la realitat, ens hem d’implicar si volem transformar el nostre entorn i més enllà.

Anna Grau, durant l’acte de celebració dels quaranta anys del GEP vilafranquí. | Cedida

Què pot aportar en el seu càrrec després de passar per l’Esplai Arc Iris de l’Esperit Sant, de la Zona 02?

El que més m’ha aportat diria que és l’estima per l’esplai. Tinc molt clar que he arribat a ser com soc gràcies al meu pas per l’esplai, vaig començar com a nena amb 5 anys i vaig acabar als 25 com a monitora. L’esplai és un continu aprenentatge, i més quan passes a ser monitor o monitora, moment en què aprens a acceptar les crítiques constructives o a formular-les tu mateix, treballar amb equips diferents i amb funcionaments que poden ser molt diversos, cuidar l’altre i preocupar-te’n perquè passa a ser responsabilitat teva. Crec que tot això m’ha ajudat a fer millor la meva tasca ara.

Penyafort, la primera casa de colònies a Catalunya. Què en pensa de la funció que continua fent?

Les cases de colònies com Penyafort permeten crear identitat en les entitats que any rere any la viuen com casa seva durant uns dies, com és el cas dels infants, joves i monitors i monitores del GEP Vilafranca. La casa s’omple de vida i acull els esplais que crearan uns records en aquella casa que de segur no oblidaran.

Vol afegir alguna cosa més?

Felicitar de nou els monitors, monitores, exmonitors i exmonitores, famílies i infants, adolescents i joves del GEP Vilafranca. Que gaudeixin dels actes organitzats per a la celebració del 40è aniversari i per molts més anys!

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia