“L’objectiu a Marsella no és fer una llista de problemes, sinó obrir camins d’esperança”

jordpacheco
El port i la ciutat de Marsella. | Wikimedia Commons

Una setantena de joves diferents creences, religions i països esperen a Marsella des del passat dilluns l’arribada del papa Francesc. Tenen entre 25 i 30 anys, i representen la diversitat de la conca Mediterrània, es del Marroc fins a Terra Santa. Mentre esperen el pontífex, jueus, musulmans i cristians de diverses denominacions es ja treballen junts i comparteixen els seus testimonis en la tercera edició de les Trobades del Mediterrani, que se celebra entre el 17 i el 24 de setembre a la ciutat francesa.

L’esdeveniment, que vol promoure camins de pau, de col·laboració i d’integració al voltant del Mediterrani, posa enguany una “atenció especial” al fenomen migratori. El rerefons, la crisi humanitària sense precedents que es viu aquests dies a Lampedusa, amb l’arribada de milers de persones que esperen ser traslladades a altres llocs després d’aconseguit travessar la mortífera ruta del Mediterrani central, que uneix les costes de Líbia i Tunísia amb el continent europeu.

A través d’un programa de visites, reunions, intercanvis de reflexió i d’escolta mútua, els debats posen el focus en les expectatives d’un “món millor en el qual viure”. I ho fa sense oblidar altres temes candents, com la guerra d’Ucraïna i els milers de refugiats de guerra de diferents països que han fugit a Europa a la recerca d’un lloc segur. La multiculturalitat i la por de l’altre també són presents en els debats, així com el canvi climàtic, que tants impactes catastròfics ha generat durant les darreres setmanes, amb les inundacions a Itàlia, la tragèdia a Líbia, els incendis a Grècia.

“L’objectiu d’aquesta trobada no és fer la llista de problemes, sinó obrir camins d’esperança”, explica el marsellenc Thomas Callias en declaracions a l’Agenzia Sir. “És cert que venim de diferents llocs i, per tant, de les diferents intervencions, també estan emergint els diversos reptes“, afegeix el jove. Callias, de 30 anys, assegura que la idea d’aquesta trobada no és que elaborar “un programa o una proposta política”, sinó perfilar “la idea d’un món millor” a partir de la qual es puguin “posar en marxa projectes concrets”.

Els joves posaran en comú les seves reflexions amb els bisbes, que arribaran dijous a Marsella procedents dels diferents països de la zona mediterrània. Després, tots junts presentaran al papa Francesc un resum i un document sobre els treballs. El jove marsellès afirma que dels líders religiosos esperen “la capacitat d’iniciar camins d’esperança, la voluntat d’obrir tantes portes com sigui possible i el valor de pensar de manera diferent”. “Però sobretot —afegeix— esperem que tinguin audàcia per sortir dels camins preconstituïts”.

La cura de la natura és una altra de les preocupacions del jovent aplegat a Marsella. Ho posa de manifest Duir Warshavsky, de 28 anys, jueu procedent de Jerusalem. “Cal saber obrir espais de fraternitat i inclusió, d’educar a la justícia i a la cura de l’altre i de la natura”, subratlla el jove. “No m’interessa saber el que ja sé, sinó escoltar i inspirar-me en allò nou que comparteixen els altres”, rebla.

El P. Alexis Leproux, vicari general de l’arxidiòcesi, explica a la mateixa agència que el missatge principal d’aquesta trobada és la importància de conèixer l’altre. “Cal deixar de costat els prejudicis i ser conscients de la mateixa ignorància per escoltar-se i de descobrir qui és diferent de nosaltres”, relata. El clergue comenta també que el segon dia de la trobada els joves van dividir-se en grups i van visitar una mesquita, una sinagoga i la seu d’una entitat social, entre altres llocs. “En aquests llocs van experimentar de primera mà la importància de l’art del diàleg a la ciutat”, detalla Leproux, convençut que “aquesta aventura” amb els joves pot ser un “missatge d’esperança i de pau” que contribueixi a fer del Mediterrani un “espai d’interacció”. “És important entendre que les religions no són una amenaça, sinó l’oportunitat de descobrir que el pluralisme, és un dels majors recursos per la pau mediterrània”, conclou.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia