Com la catòlica, han estat diverses les confessions afectades per les greus inundacions d’aquests últims dies al País Valencià i en altres punts de la geografia espanyola. La catàstrofe natural, que de moment s’ha saldat amb la mort de més de dues-centes persones i amb la devastació de desenes de municipis, ha causat greus desperfectes tant en temples amb segles d’antiguitat com en l’últim local religiós que havia obert les portes al territori valencià. Es tracta de l’església evangèlica Elim, inaugurada el passat 21 de setembre en un dels baixos de l’avinguda Gómez Ferrer d’Alfafar, on l’aigua, el fang i la malesa vegetal van fer acte de presència en poques hores per acabar empassant-s’ho tot.
Instal·lar-se en aquest indret no va ser fàcil per a uns creients arribats fa uns anys a Alfafar i a altres pobles com ara Benetússer, Paiporta o Sedaví provinents del Salvador, el Perú, Colòmbia o Nicaragua, país d’on va emigrar Mariana Gálvez (Managua, 1992), una de les persones més integrades en una congregació de poc més de cinquanta membres, entre els quals només hi ha un espanyol. Després de trobar-se en pisos i en sales d’hotel, on se’ls va acabar negant l’entrada en ser un moviment religiós cada vegada més nombrós, “va costar que algun propietari decidís llogar un espai per dedicar-lo al culte“, com recorda Gálvez, a pesar d’insistir, en la seva recerca, que la seva acció “no és ni perjudicial ni sorollosa, per bé que molta gent ens acabi etiquetant amb aquests adjectius”, admet la nicaragüenca.
Gairebé un any després d’acabar trobant unes instal·lacions a Alfafar, “llogades per una senyora que va ser convençuda pel seu gestor”, rememora Mariana Gálvez, el temporal d’aquests últims dies ha trencat els primers passos d’aquesta realitat evangèlica, present en ciutats com ara Sevilla, Madrid o Barcelona. “No hi ha pèrdues humanes en les famílies dels nostres germans, però el local ha quedat greument destruït; el nivell de l’aigua va ser de més d’un metre i mig, i ha deixat l’espai inservible“, explica des de Madrid el pastor Saúl Valle, l’encarregat de dirigir totes les esglésies d’aquesta xarxa protestant a Espanya.
A Alfafar, on s’estava a l’espera de rebre un pastor per fer créixer la comunitat, aquest centre cristià assumeix aquests dies que l’altar de fusta, la cuina, els sofàs i molts altres elements del seu mobiliari hauran de ser llençats a la brossa. “Cada diumenge celebràvem esmorzars per tal de poder pagar les quotes de les cadires que hi havíem col·locat”, lamenta Gálvez mentre, amb l’escombra i el recollidor a les mans, no deixa de veure desenes de persones anònimes accedint al local per oferir el seu suport. “Venen de tot arreu i ens pregunten si poden ajudar en alguna cosa”, assenyala emocionada aquesta dona, que, en pocs mesos, ha passat de veure desconfiança en els ulls de la gent a veure-hi, només, solidaritat.
