Per a Eliana Geris (Lleida, 1988), membre cristiana de la Comunitat Palestina de Catalunya, la Quaresma sempre ha sigut un període de reflexió, de preparació i de creixement transcendent. Aquest any, però, està sent un temps marcat per la tristesa i la impotència de veure la massacre a què està sent sotmesa la població palestina de Gaza i Cisjordània des de fa més de quatre mesos. “L’oració —confessa— m’ajuda a bregar amb aquesta injustícia. Ara, més que mai, em puc posar a la pell i sentir el dol de la Verge Maria, quan va veure al seu fill a la Creu”. Malgrat que actualment resideix i treballa a Màlaga, Geris, que és de mare lleidatana i pare palestí, manté forts lligams amb la seva família a Lleida i també a Jordània.
Quina influència tenen per vostè les arrels per part del seu pare, nascut en el si d’una família palestina que va emigrar a Jordània abans de la Nakba de 1948?
El meu pare va néixer en un poble al nord de Jordània que es diu Ajloun, a prop de la residència del profeta Elias, i va ser batejat al Jordà, com molts altres membres de la meva família. Em sento afortunada de tenir arrels àrabs, ja que és molt enriquidor poder conviure amb dues cultures (que no són tan diferents) i poder agafar tot el punt positiu de cadascuna. A casa mai s’ha vist estrany tenir família a l’altre costat del Mediterrani, sentir com el meu pare parla en àrab amb la seva família per telèfon. Sentir la cultura àrab com una cosa meva, m’ha ajudat a tenir una visió del món molt més oberta i tolerant. En la meva fe, ha sigut molt important tenir arrels a Terra Santa, ja que he pogut créixer dintre d’una visió molt més propera, íntima e intensa.
Se sent una “rara avis” pel fet de ser catalana i tenir orígens palestins i cristians?
A Catalunya, sí. Quan la gent sap els teus orígens, no s’ho acaba de creure. En algunes ocasions he hagut d’explicar que es pot ser d’origen palestí i, al mateix temps, cristià. A Europa es té la creença que als països del Pròxim Orient tothom és musulmà i no és així. En països com Palestina, Jordània, Síria o el Líban la convivència entre cristians i musulmans és pacífica i molt més normal del que pensem. A més a més, a Catalunya, encara que la comunitat palestina té un nombre important de membres, som pocs els cristians.
Com està vivint aquest temps marcat per la violència a Terra Santa?
Cada dia, m’arriben notícies de com els cristians palestins al territoris ocupats estan sent maltractats, vexats i humiliats novament i amb més intensitat que mai. Sento dolor pels cristians palestins, però en realitat per tota la població, perquè tots els àrabs del Pròxim Orient ens sentim germans, independent de la nostra religió. Perquè la causa Palestina és la causa de tota la humanitat.
Com es troba la seva família al Pròxim Orient?
Per sort, els membres de la meva família viuen tots a Jordània, així que a casa, estem “relativament” tranquils que, de moment, estiguin bé. Això no obstant, estem vivint amb molta preocupació i tristor aquests moments. El meu pare està en contacte diari amb la família (germans, cosins, nebots) i al juny viatjarà a Jordània, amb la meva mare i germana.
Anteriorment, ja patíem un sentiment de dol, ràbia i tristor per la situació a la nostra terra, veiem com l’Estat i els colons jueus d’Israel s’apropiaven de la nostra terra, les nostres cases i comerços. Però ara directament ens estan assassinant i la comunitat internacional no només no far res sinó que fins i tot dona suport d’una manera o altra a aquesta matança indiscriminada que s’està cometent a Gaza. Molts membres de la comunitat palestina a Catalunya han perdut familiars o amics durant els darrers quatre mesos. Per exemple, la meva germana, té una amiga espanyola-palestina i des de l’octubre no en sap res.
Tampoc ens oblidem de Cisjordània, on les detencions a la població i els assassinats a civils, especialment a nens, nenes, joves i dones, són diaris. Des de la Comunitat Palestina de Catalunya estem fent tots els esforços per visibilitat aquesta situació i intentem que els agents polítics s’impliquin i pressionin perquè l’estat d’Israel respecti els drets humans.
Aquest diumenge, el cardenal Pierbattista, patriarca llatí de Jerusalem, va visitar Barcelona per participar en una trobada amb joves. Què creu que pot aportar en aquest conflicte com a màxim representat dels 56.000 cristians en la regió?
M’hauria agradat assistir a aquesta trobada, però malauradament no vaig poder perquè visc a Màlaga des de fa un temps. El cardenal Pizaballa es relativament nou com a patriarca, però a Terra Santa és molt respectat des de fa molt de temps. Pizzaballa, per a nostraltres, els àrabs cristians, representa un símbol d’unitat davant la situació d’injustícia que sempre hem viscut a la nostra terra, i ara, és un símbol de unitat de tot els cristians. Ell és el representat dels cristians i es el missatger de la situació d’adversitat que estem passant a Palestina y els territoris ocupats. Ell coneix més bé que ningú el sentiment de neguit i dolor dels àrabs cristians, i des de la resta del món hem d’escoltar el seu missatge. Tots els cristians hem de sentir com a propi el dolor dels germans de Terra Santa i mobilitzar-nos.
