Sagraments com el bateig, la confirmació, el matrimoni i la unció de malalts han augmentat en nombre a Espanya, tot i que encara no han assolit els nivells d’abans de la pandèmia. Això és el que es desprèn de la Memòria anual d’activitats de l’Església 2022, presentada aquest dimarts 19 de desembre al matí en una roda de premsa pel secretari general de la CEE, César García Magán i per Ester Martín, directora de l’Oficina de Transparència de la institució.
Segons el document, l’any 2022 es van celebrar a tot l’Estat 159.129 batejos (9.418 més que l’any anterior); 104.600 confirmacions (1.016 més) i 35.253 matrimonis (9.491 més). Pel que fa a la unció de malalts, es va passar de 25.122 l’any 2021 a 27.888. Unes dades que, malgrat la millora, encara no arriben als nivells del 2019, any en què es van celebrar 214.271 batejos, 136.503 confirmacions, 46.556 matrimonis i 25.471 uncions.
La memòria també revela que l’any 2022 el conjunt de les diòcesis espanyoles van destinar 72 milions d’euros a la seva tasca assistencial i caritativa, quantitat que suposa 17 milions més que l’any anterior. Unes xifres que permeten mostrar a l’Església com la quantitat de l’assignació tributària rebuda per les diòcesis repercuteix directament en la societat a través d’àmbits d’acció com la promoció laboral, la pobresa i l’atenció a migrants. 8.796 centres assistencials de l’Església en els quals s’atén 3.778.740 persones. En aquest sentit, el document recull que hi ha 8.796 centres assistencials de l’Església en els quals s’atén 3.778.740 persones.
En l’informe, l’Església destaca que els capellans dediquen més de 27.430.000 hores en la seva labor en les parròquies, i que l’activitat pastoral s’ha intensificat en l’àmbit rural, on se situen la majoria de les parròquies del país, 11.421 parròquies. En l’àmbit del patrimoni, les diòcesis espanyoles van destinar més de 47 milions d’euros a 499 projectes de construcció, conservació i rehabilitació, 22 projectes més que en 2021.
“Una fotografia de la fe viscuda”
Aquests són alguns dels aspectes més rellevants d’aquesta memòria anual que aplega informació sobre la qual hi ha dades certes i contrastables. L’estudi recull un total de 330 indicadors que, com ha subratllat la mateixa CEE, permeten mostrar una radiografia de l’Església a Espanya, que s’articula i fa present en 69 diòcesis territorials més la diòcesi castrense.
García Magán, secretari general de l’episcopat espanyol va ha assenyalat que aquest conjunt d’activitats, “estan en els rerefons de la nostra fe i són una fotografia de la fe viscuda, compartida i celebrada”. “Sense vanitat i sense acritud, podem dir que estem orgullosos de la nostra fe i de les persones que en donen testimoni com els voluntaris laics, els consagrats, els capellans, els seminaristes i els bisbes”, ha dit el secretari general i portaveu dels bisbes espanyols.
“La presentació d’aquesta memòria respon a la clara voluntat de transparència de la CEE”, ha subratllat, Ester Martín durant la roda de premsa. La directora de l’Oficina de Transparència ha afirmat, també, que la memòria “no va només de números”. En aquest sentit, ha advertit “canvis positius” per a l’Església al llarg de l’any 2022, com el “notable creixement dels sagraments”, així com del nombre de diaques permanents, de la tasca d’evangelització i missió de l’Església, i del fons solidari d’evangelització, que ha augmentat fins en 263 el nombre de projectes finançats arreu del món.
La Memòria d’activitats va néixer l’any 2066 després de la signatura del sistema d’assignació tributària vigent entre la nunciatura apostòlica i el Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació. Des d’aleshores, l’Església rep al seu sosteniment únicament el que els contribuents decideixen assignar-li anualment en la seva Declaració de la Renda a través del 0,7% de la seva quota íntegra.
Des que es va presentar la primera Memòria l’any 2009 (corresponent a l’exercici fiscal de 2007) ha anat augmentant la informació present en aquestes pàgines, passant de 77 indicadors o dades, a més de 300. Aquest canvi respon al compromís que va adquirir l’Església amb l’Estat de millorar la memòria justificativa que ja es feia amb el sistema de finançament anterior.
