A mossèn Joan Pujol (Guissona, 1943) no li molesta que se’l continuï considerant com el germà de l’arquebisbe Jaume, qui va ser prelat de Tarragona del 2004 al 2019. “Des que va marxar, viu en una comunitat de l’Opus Dei a Mèxic —diu sobre Jaume, un dels seus deu germans—, però enyora la terra nadiua i vol tornar“. Aquest capellà, a qui la mare preferia no deixar entrar a l’Opus “perquè tenint-hi a un dels fills ja n’hi havia prou“, troba un forat en la seva agenda com a custodi de la basílica del Sant Crist de Balaguer per atendre Flama, tenint en compte que també fa misses en petits pobles com ara Cubells, Camarasa i Gerb, tots ells de la diòcesi d’Urgell. Quan no en fa, es passa hores en un arxiu, a la seva rectoria, on guarda autèntiques joies documentals de la diòcesi més gran, per extensió, de Catalunya.
Des de Balaguer —on va començar a fer de vicari el 1968, tot just després de ser ordenat i de cursar estudis a la Universitat Pontifícia de Comillas— cada setmana ha de desplaçar-se amb el seu vehicle a cinc localitats de la Noguera per fer-hi misses, sense comptar la tasca que desenvolupa com a custodi. Una situació molt diferent, indica, que fa quasi sis dècades, quan Ramon Iglésias i Navarri (1889-1972), aleshores bisbe d’Urgell, el va ordenar capellà: “Aleshores, hi havia 245 capellans en actiu”, expressa.
Pocs anys després, quan Joan Martí Alanis ja era bisbe, “la davallada de vocacions també va arribar a casa nostra, raó per la qual vam ser una de les primeres diòcesis (o potser la primera) que va portar capellans estrangers per formar-se, aprendre el català i desenvolupar el seu ministeri aquí”, sosté. Una decisió prolongada fins a l’actualitat, ja que el 2022, Álex Vargas i Jerrick Rodríguez, colombià i filipí, respectivament, van ser ordenats com a diaques i aspiren a fer carrera a l’Urgell. Dos homes d’Església que es fixen en l’expertesa de Joan Pujol per caminar en el sender sacerdotal: “Ser capellà i jove, ara, és notícia”, pensa Pujol, que té controlada la xifra de seminaristes de la seva diòcesi: “Ara en tenim sis, tots sis de fora —afirma—; però no per això hem de llençar la tovallola i deixar de buscar-ne de catalans”.
“El bisbe Martí va crear consciència diocesana”
Joan Pujol coneix la diòcesi com el palmell de la seva mà. Les ha viscut de tots colors: “Quan vaig ser enviat a la parròquia de Vilanova de Banat, un any em vaig trobar tot sol tocant les campanes el dia de la Festa Major: nevava, per Santa Cecília, i per això no va voler sortir ningú de casa”, rememora. Però és a Balaguer on continua trobant l’escalf que necessita qualsevol prevere en la seva recta final, admet, per continuar mantenint la seva consagració ben present: “A prop meu, viu un veterà sacerdot, mossèn Pau Vidal, un gran conseller per a mi i per als capellans de la diòcesi, i amb qui tinc una molt bona amistat”.
Però si cal parlar de consellers, puntualitza Pujol, un dels homes que més el van influir va ser el bisbe Martí. “Va crear consciència diocesana, va aplicar el Concili Vaticà II durant tres dècades en aquestes terres i, fins i tot, va tenir temps per a sortir camuflat del bisbat perquè ningú no el reconegués quan va rebre una amenaça de la banda terrorista ETA (tot i que tothom sabia que era ell)”, assenyala Joan Pujol. Al seu costat, va haver de fer les maletes, a finals del segle passat, per marxar a Madrid i treballar a la comissió de mitjans de comunicació social de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).
Pujol va viure en primera persona el relleu episcopal que va donar pas a l’entrada de Joan-Enric Vives, el 2003, “al costat del qual, en l’actualitat, estem esperant la designació d’un bisbe coadjutor, un cop arribada l’edat de jubilar-se”. Es tracta d’una posició, corrobora, que mereix un aprenentatge previ abans de posar-se al capdavant de l’Església d’Urgell, tenint en compte la seva condició de copríncep d’Andorra. Ara, des de Balaguer, el germà de Jaume Pujol observa el rumb de la diòcesi d’Urgell com un gran vaixell que continua gaudint de suficient pulmó eclesial per existir, agrega, durant molts anys més.
