Els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat humana han reiterat el seu compromís amb l’acollida, la protecció, la promoció i la integració de les persones refugiades i migrants. Ho han expressat a través d’un comunicat fet públic en la vigília del Dia Mundial del Refugiat i pocs dies després del naufragi al mar Jònic en què van perdre la vida centenars de persones que intentaven arribar a Europa.
“Ens esglaia una vegada més la mort al mar de centenars de vides humanes de nens, dones i homes que fugen de guerres, violències i gana i expressem el nostre dolor i proximitat a totes les víctimes i els seus familiars”, afirmen els prelats en referència a l’enfonsament del vaixell el passat 14 de juny, qualificat per la OIM (Organització Internacional per a les Migracions) com “una de les tragèdies més devastadores a la Mediterrània en una dècada”.
“Hem viscut amb perplexitat el coneixement d’una desgràcia que ha de ser aclarida i en la responsabilitat de la qual coincideixen tants factors sobre els quals es pot incidir: la manca de futur a països d’origen, l’execrable lucre de les màfies i les polítiques i lleis europees, així com la mentalitat de rebuig al migrant que es va estenent a la societat”, adverteixen els prelats, que demanen a les administracions “polítiques i lleis que garanteixin vies legals i segures per als fluxos migratoris” i “la humanització dels protocols de salvament marítim” per tal de donar “prioritat a la vida de les persones”.
La responsabilitat de la tragèdia al mar Jònic
En el vaixell enfonsat en aigües gregues viatjaven unes 750 persones, de les quals s’estima que unes 100 eren menors d’edat. La majoria dels supervivents, un centenar, són homes sirians i egipcis; i entre ells hi ha mitja dotzena de nens. Fins ara, han estat recuperats uns 80 cadàvers, els dos darrers, el passat dilluns 19 de juny.
Mentrestant, alguns dels supervivents traslladats al centre de refugiats de Malakasa han començat a donar la seva versió de la tragèdia, que es contradiu amb la de les autoritats gregues, les quals encara sostenen que el vaixell va rebutjar qualsevol mena d’ajuda.
Segons informacions de la periodista Alicia Medina, que cobreix la diàspora del poble sirià, tres supervivents van confirmar que els guardacostes grecs van lligar una corda al seu vaixell, en van tirar i després el vaixell va bolcar. “Em van dir que després que el vaixell va bolcar, els guardacostes es van distanciar i van navegar lluny”, relata la periodista, que assegura que les autoritats del campament van intentar impedir-li parlar amb els supervivents, demanant-li que es mantingués allunyada de la tanca.
Més desplaçats i refugiats que mai
D’altra banda, enguany el Dia Mundial del Refugiat ha arribat poc després d’haver-se fet públic l’últim informe de Tendències Globals d’ACNUR, que constata un notable augment de les persones refugiades i desplaçades al món, que durant l’any 2022 van arribar als 108,4 milions. Segons ACNUR, una de les causes d’aquest increment és les guerres a Ucraïna i al Sudan, dos conflictes sagnants que durant els darrers mesos han provocat un gran nombre de nous desplaçats i sol·licitants d’asil a la UE.
ACNUR sosté que és la primera vegada en la història que s’assoleix una xifra tan alta i sense precedents de persones obligades a fugir de casa seva. “Amb això es torna a posar en relleu la necessitat de posar en marxa accions col·lectives de manera urgent per abordar les causes i els efectes del desplaçament”, adverteix l’Agència de l’ONU pels refugiats.
